Les xarxes wifi són possiblement un dels avenços que més han contribuït al desenvolupament tecnològic de les llars i de les empreses, independentment de la seva mida. Avui en dia hi ha situacions en què és gairebé més important que hi hagi una xarxa wifi que qualsevol altra cosa, i si no que li preguntin a la indústria hotelera.

Però també és cert que la massificació de xarxes wifi ha provocat que cada vegada sigui més difícil tenir una xarxa estable i amb bona connexió. Si estem parlant de grans superfícies o de llocs amb diverses plantes, llavors el de tenir una xarxa sense fils que funcioni correctament és una tasca titànica. O almenys ho era fins fa molt poc.

Des de fa ja alguns anys hi ha una tecnologia de xarxes wifi anomenada Mesh -malla-, però el seu elevat cost feia que estigués reservada gairebé exclusivament per a grans empreses capaces de permetre els grans desemborsaments que requeria la seva instal·lació. Afortunadament, qualsevol avanç tecnològic s'abarateix amb el pas dels anys. I el normal és que, abans o després, aquestes tecnologies arribin al gran públic i es popularitzin.

Aquest any han començat a comercialitzar al nostre país diversos dispositius amb tecnologia «wifi mesh» que fan d'aquesta tecnologia un element accessible a qualsevol pime i fins i tot a qualsevol particular.

El funcionament d'una xarxa wifi en malla és tan senzill -almenys per a l'usuari- com eficient. Una xarxa sense fils en malla està composta d'un router (encaminador) i diversos dispositius -anomenats nodes- i normalment es venen en un mateix kit. Aquesta configuració fa que no sigui necessari comprar un router molt potent o repetidors de xarxa.

El gran factor diferencial d'una xarxa en malla és que el conjunt de dispositius creen una única xarxa wifi molt més gran que la d'un únic router, amb un mateix nom -SSID- i amb una mateixa contrasenya. Encara que el millor és que, al contrari que els repetidors, els nodes d'una xarxa mesh es comuniquen entre si, de manera que cada node sap en tot moment quins dispositius estan connectats a cada un d'ells. Algunes companyies ja han llançat variants amb tecnologia PLC, que converteixen el cablejat elèctric de la casa en una completa xarxa de dades.

I on és la millora?

El gran avanç tecnològic rau en el fet que els nodes, en comunicar-se entre ells, saben si un dispositiu tindrà millor cobertura amb el node 1, el 2 o el 3 -si n'hi ha tres. I no et connecta al que està més a prop, sinó al que millor servei t'ofereix.

D'aquesta manera, tant és en quin lloc de la casa o el comerç es trobi una persona, ja que sempre tindrà la millor cobertura i velocitat possible. Desapareixen així els punts cecs a les cases, en els que amb prou feines ens podem connectar a la xarxa. El wifi és, per fi, 100% eficaç.