Fa uns anys, es va saber que Clint Eastwood tenia la intenció de dirigir un nou remake de Ha nacido una estrella, un dels musicals més revisats de la història del cinema: hi ha adaptacions del 1937 (amb una gran Janet Gaynor), del 1954 (de George Cukor, i encara la millor) i del 1976, amb Barbra Streisand i Kris Kristoferson, que és de culte per a molts aficionats al gènere. Com que el projecte s'anava ajornant, Eastwood va acabar decidint que el delegava en la seva estrella a El franctirador, Bradley Cooper, que hi fa així el seu debut com a director. No és estrany que la pel·lícula hagi generat expectatives, perquè al costat de Cooper, que s'ha reservat un dels papers principals, hi trobem ni més ni menys que Lady Gaga, que interpreta bona part de les cançons del metratge juntament amb el mateix. A ningú ha d'espantar que una estrella de la música pop com ella assumeixi un paper com aquest: convé recordar que Lady Gaga té un merescudíssim Globus d'Or a la millor interpretació de minisèrie pel seu esplèndid paper a American Horror Story.

La nova Ha nacido una estrella manté el patró argumental de les seves predecessores. Una estrella de la música country en declivi, Jackson Maine, malviu dels seus antics èxits i projecta la seva frustració en l'alcohol i les relacions efímeres. Un dia, descobreix el talent d'Ally, una jove cantant en qui veu una clara possibilitat de redempció. Maine li ensenya tot el que sap, li presenta tots els seus contactes i fins i tot hi acaba iniciant una relació amorosa. Però quan Ally es converteix en una estrella, Maine ho paeix molt malament, tornant a l'espiral d'autodestrucció. Però aquesta vegada, la seva actitud pot arrossegar una persona que s'estima. La química que hi pugui haver entre Cooper i Lady Gaga serà la clau d'un film que compta amb un interessant planter de secundaris encapçalat per Dave Chappelle, Andrew Dice Clay (el ressuscitat protagonista de Las aventures de Ford Fairlane), la cantant Bonnie Somerville, Eddie Griffin, Greg Grunberg, Anthony Ramos i el veterà Sam Elliott. Com a les anteriors versions, la durada és generosa: 135 minuts.