Manifest, sèrie de l'NBC que ha estrenat HBO Espanya, té tots els ingredients per ser una sèrie addictiva, però vistos dos episodis et sembla que no aconseguirà sorprendre't més. El motiu? Que, com tantes altres produccions dels darrers anys, voler ser la nova Lost comporta un grapat de tòpics que t'acaba distanciant del que mires.

Compte, no és que Manifest sigui un desastre: no està mal dirigida, el guió té detalls ben trobats (és una d'aquelles històries que sovint es nodreix més de l'atenció al detall que no de les grans proclames) i per moments fins i tot apunta a idees realment prometedores. Però no és una bona sèrie, justament, perquè existeix la sèrie a la qual es vol assemblar. Lost va establir els fonaments d'una manera de fer televisió que ha adoptat múltiples formes, però en termes de generació de preguntes continua essent insuperable. Per tant, mentre mires Manifest, que té misteri però no capacitat de sorpresa, no deixes de preguntar-te perquè ningú ha estat capaç de reproduir la fórmula d'Abrams i Lindelof. Tampoc no hi juga a favor aquests aires de telefilm dels 80 que adopten bona part de les sèries de l'NBC, que encara concep el relat televisiu amb una desarmant linealitat.

Manifest comença, com Lost, en un vol. Amb unes breus escenes, coneixem alguns dels seus passatgers, la majoria sense connexió aparent però plens de comptes pendents amb el que es trobaran en aterrar. Quan l'avió arriba a l'aeroport no es troben familiars o amics, sinó un munt de policies: resulta que, mentre eren a l'aire, han passat cinc anys i mig. Els passatgers estan igual, però per a les seves persones properes o estimades ha passat aquest període de temps. Per tant, els protagonistes es trobem que tothom ha refet la seva vida. Mentre assumeixen que han perdut el seu paper en el món, descobreixen que alguns d'ells tenen unes estranyes habilitats. La sèrie, que de moment apunta a abduccions a l'estil del Triangle de les Bermudes, no acaba mai d'enlairar-se, encara que soni a broma fàcil. I té un repartiment més aviat discutible: només la seva parella protagonista, Melissa Roxburgh i Josh Dallas, aconsegueix irradiar un mínim de carisma entre tanta mediocritat.