Ja fa una dècada que Pierre Morel es va fer un nom gràcies a la primera entrega de Taken, la pel·lícula que va convertir Liam Neeson en el justicier oficial del cinema nord-americà (tot i que el film era de producció francesa) i que va obrir una nova era per al cinema de revenges bíbliques. El mateix Morel, que en tots aquests anys només ha aconseguit brillar puntualment (amb la bandarra Desde París con amor, sobretot), torna a endinsar-se en aquest tipus de relat amb Matar o morir, que s'aferra sense manies a l'estructura tradicional d'aquest tipus d' actioners. Només resumint l'argument es veu claríssim.
La protagonista és una dona de felicitat gairebé insultant que, un dia qualsevol, veu com el seu marit i la seva filla moren violentament per les conseqüències d'una guerra de bandes. Al principi, ella intenta fer les coses bé, deixant el cas en mans de la justícia i esperant a que els responsables paguin pel que han fet. Però com que la justícia ha vingut al món a cagar-la i acaba semblant que la culpable és ella, la protagonista desapareix del mapa, dedica uns anys a entrenar-se (curiosa la tendència actual del gènere a voler justificar la transformació dels seus herois) i torna a la societat convertida en una màquina de matar per venjar la seva família. Al principi, és clar, té uns quants dubtes morals, però duren poc: aquí del que es tracta és d'apel·lar a les baixes passions dels espectadors i convertir cada mort en una festa major.
D'èxit tirant a moderat a les taquilles nord-americanes (segurament per acumulació de pel·lícules sobre el mateix tema), Matar o morir té com a principals al·licients la indubtable eficàcia de Morel a les escenes d'acció i la presència de la gran Jennifer Garner, actriu que a Alias ja va demostrar saber conjugar com ningú la vulnerabilitat d'una persona normal amb la seva versió més violenta i taxativa. Al seu costat destaquen bons secundaris com Richard Cabral, John Ortiz, John Gallagher Jr., Juan Pablo Raba, Method Man i Tyson Ritter. Per cert que el guionista del film, Chad St. John, va escriure aquell monument a la diversió sense complexos que era Objetivo: Londres.
