Daredevil no és només una de les millors sèries de Marvel, sinó una de les grans produccions que tenim en emissió. La seva manera de reinterpretar el còmic, sumada al seu magnífic realisme i al rigor de la posada en escena, la converteix en una experiència gairebé epidèrmica, fins al punt que ha obert noves fronteres expressives per als relats de superherois. La tercera temporada, parcialment inspirada en el còmic Born again, sap mantenir el llistó ben alt.

La sèrie de Netflix té l'honor de ser de les poques de la plataforma que resisteix tretze episodis sense semblar que s'allarga innecessàriament. Això és perquè la història que explica mai juga al clímax gratuït o a encadenar escenes espectaculars, sinó que hi ha un enlluernador estudi de personatges que la diferencia clarament d'altres produccions similars. Per encarar la tercera temporada el millor és haver vist The Defenders, la sèrie que unia el protagonista amb Jessica Jones, Luke Cage i Iron Fist, perquè la seva acció comença exactament on acabava aquella, amb Matt Murdock despertant després de sobreviure a una mort gairebé segura i havent de redefinir el seu paper al barri que pretén protegir. Sense explicar gaire de l'argument, perquè en aquest cas és fàcil caure en espòilers, simplement afegir que, com ja avançaven els tràilers, tenim un gran retorn i un gran debut: el primer és el de Kingpin, de nou un dels aspectes més interessants de la funció, i el segon és el de Bullseye, l'enemic per excel·lència de Daredevil i que té un tractament absolutament extraordinari. Una vegada més, els responsables de la sèrie prefereixen fer un personatge creïble que no passar-se d'escrupolosos en el seu respecte a les vinyetes.

El més sorprenent de la tercera de Daredevil, en el millor sentit de la paraula, és que guionistes i realitzadors expliquen les coses amb la mateixa calma de sempre, quan la molt intensa segona temporada feia pensar que potser tirarien del dret. Sabem més coses de Murdock, més de Kingpin i més de Karen i Foggy, i les escenes d'acció tenen sempre un valor narratiu. Potser n'hi ha menys que a les seves predecessores (o almenys triguen més a aparèixer) però no són mai arbitràries o gratuïtes, sinó que serveixen a una funcionalitat dramàtica. Per això la sèrie aconsegueix mantenir el nivell d'excel·lència i, al mateix temps, se les arregla per obrir nous fronts argumentals que encaixen perfectament amb l'esperit de la història. Pel que fa al repartiment, repeteixen Charlie Cox, Vincent D'Onofrio, Deborah Ann Woll i Elden Hensen. I atenció als fitxatges: la recuperada Joanne Whalley, Jay Ali i Wilson Bethel, que fa meravelles amb el personatge de Bullseye.