S'ha de de reconèixer que revolució, el que es diu una revolució real, no n'hi ha tanta com sovint es diu en el món de la tecnologia. Malgrat que és una de les paraules més utilitzades en els últims anys, sovint passa que aquestes suposades «revolucions» no deixen de ser evolucions que milloren -i molt en alguns casos- allò que ja existeix. Però revolucionen poc.
L'octubre de l'any passat, Intel va anunciar el llançament d'una nova tecnologia anomenada Optane. Aquesta nova «revolució», que molts vam veure amb la nostra habitual cara d'incredulitat, prometia canviar la pròpia concepció que es té d'un ordinador. Aquella primera irrupció d'aquesta tecnologia al mercat va ser en forma d'un disc dur SSD -d'estat sòlid- que, sent honestos, no deixava de ser un disc SSD més. Això sí, més ràpid que cap altre: obtenia velocitats de lectura i escriptura cinc vegades superiors a la majoria de discos del mercat. Era tan ràpid que feia por. Però també feia por el seu preu. Era terrorífic.
Aquesta tecnologia ha evolucionat i ara s'ha posat a l'abast de gairebé tot el món en forma d'un nou concepte de memòria intermitja que es col·loca entre la memòria DRAM i el disc dur. I això sí que és el realment revolucionari.
Tradicionalment la memòria DRAM s'ha encarregat de realitzar la feina dura, l'immediat, mentre que en el disc dur s'anaven emmagatzemant totes les dades que van i venen. La inclusió d'un tercer element en l'equació és brillant. I sorprenentment ràpida. Els segons han mort com a mesura de temps. Llarga vida al nanosegon!
I com funciona?
Aquests mòduls de memòria intermitja, que Intel ha batejat com a «memòria persistent», converteixen un ordinador corrent en un pura sang desbocat. El mòdul Optane -disponible en capacitats de 16, 32 i 64 Gb-, el preu parteix dels 40 ?, s'encarrega mitjançant un sistema d'aprenentatge d'executar i emmagatzemar totes aquestes dades que més sovint s'utilitzen.
Després de sol·licitar a Intel un ordinador per comprovar aquesta suposada millora del rendiment, ens trobem amb un ordinador Acer Spin 3, un portàtil que tan sols costa 700 ?. A l'interior, un processador Core i5 de vuitena generació que no és ni de bon tros dels més potents. L'equip es complementa amb 4 Gb. De memòria DRAM i un disc dur mecànic-no és SSD- d'1 Tb. La cirereta, un mòdul Optane de 16 Gb.
L'ús dels primers dies va ser normal, com qualsevol altre ordinador de la seva categoria. Però tal com ens van avisar, amb el pas dels dies l'equip funcionava cada vegada millor, de forma més ràpida i fluïda. Les aplicacions més utilitzades en el nostre cas -QuarkXpress, Photoshop i Illustrator- han funcionat amb més eficiència que en ordinadors teòricament més potents. I amb un disc dur mecànic! A l'hora de tirar de videojocs un tastava la més dolça de les ambrosies. Pura potència bruta.
Després de moltes proves la conclusió és irrefutable: aquesta nova tecnologia és salvatge. I sí, també revolucionària.
