El Quixot de Miguel de Cervantes, l' Ulisses de Joyce, Ciutadà Kane d'Orson Welles, el Rèquiem de Mozart, el Nevermind de Nirvana o el Thriller de Michael Jackson. Totes són obres irrepetibles, úniques, que serien impossibles de reescriure avui dia. Del tot impossible d'imitar. Igual que el MacBook Air, l'iPad o el Mac mini. Dispositius electrònics que no tan sols van canviar per sempre el sector, sinó que van canviar la pròpia vida de milions de persones a tot el món. Irrepetibles i inimitables. Però sorprenentment reinventats i reescrits per dotar-los d'una nova vida, més ràpida, àgil, potent i audaç. Aquesta és la sensació amb la qual va acabar gran part de la premsa especialitzada mundial després d'assistir atònita -en directe a Nova York o a través de l' streaming- a una de les presentacions més importants que ha fet mai Apple.

Sobre l'escenari, com si d'un director d'orquestra es tractés, Tim Cook, conseller delegat d'Apple, dirigia amb mestratge tot un seguit de virtuosos portaveus que anaven tocant, un darrere l'altre, uns no menys virtuosos instruments tecnològics.

L'obertura de la millor actuació d'Apple en els últims anys va ser contundent, amb força, com els bons concerts. Calia noquejar el públic. Així va ser com el mateix Tim Cook es va encarregar d'anunciar el nou MacBook Air, el que és possiblement el més icònic ordinador fabricat per Apple en aquest segle. Pantalla Retina, connexions Thunderbolt 3 compatibles amb USB-C, processadors Intel de vuitena generació, sensor de petjada Touch Id, el coprocessador T2, capaç d'elevar la seguretat d'aquest ordinador a un nou nivell. I tot amb un redisseny que manté ben viva l'essència d'un ordinador que, quan es va presentar ara fa una dècada, el 2008, va destapar el pot de les essències dels Ultrabooks.

A continuació va arribar l'enèsima actualització de l'iPad, concretament de la seva versió Pro, però no va ser una més. Bell, estilitzat i lleuger, en el seu interior batega el processador més potent mai creat per una tauleta, capaç d'avergonyir la gran majoria d'ordinadors del mercat i, per primera vegada, amb connexió USB-C. I sense botó d'inici. I sense connector d'auriculars. Però amb poder suficient per comparar-ho amb una de les consoles de videojocs més potents del món: l'Xbox One de Microsoft.

L'esperat Mac mini, el diminut ordinador de sobretaula que va suposar una revolució quan el desaparegut Steve Jobs el va presentar el 2005, s'ha convertit en l'objecte de desig de milers de professionals d'arreu del planeta. L'ordinador es pot connectar en sèrie amb altres d'iguals per crear l'orquestra perfecta. La nota negativa, però, va ser que també va haver-hi alguns tristos comiats, com el dramàtic adeu del MagSafe.