Fa unes setmanes s'estrenava la novena temporada de The Walking Dead i, a diferència d'anys anteriors, no hi ha hagut cap moment impactant que obrís nous fronts narratius per a la història. Això és perquè aquesta sèrie, que va arribar a ser una de les més seguides arreu del món, s'ha tornat incapaç d'escapar del seu propi bucle. I només els queda una solució: la cancel·lació.
Les millors temporades de The Walking Dead van ser les primeres, perquè sabien introduir l'espectador a un context apocalíptic i ple de zombis sense renunciar als conflictes íntims entre els personatges. Aconseguir que un triangle amorós generés més tensió que els escamots de morts vivents tenia molt mèrit, i era el que la distingia d'altres exemples del gènere. Però aquest és un dels casos típics del que passa quan mors d'èxit, mai més ben dit. La sèrie va acabar empresonada dins la seva pròpia fórmula i, en veure que els fidels començaven a fer figa, es van treure de la màniga algunes morts força solvents de personatges principals i, sobretot, la figura de Negan, que ja apareix al còmic en què es basa i que ha trobat en Jeffrey Dean Morgan una perfecta encarnació. Ni tan sols això ha servit per remuntar la trama: la novena temporada fins i tot ha renunciat a la tradicional escena d'impacte del primer episodi, segurament perquè ja saben pel que serà recordada. I és que Andrew Lincoln, el protagonista, ha anunciat que deixava la sèrie.
Per tant, conscients de la marxa de Lincoln, els responsables de la sèrie deuen haver considerat que s'han de dedicar a explorar els nous protagonismes que garanteixin la supervivència de la marca. Però el problema ja fa temps que és un altre, i és la incapacitat d'anar més enllà d'una estructura narrativa que no deixa gaire marge per a les sorpreses i fins i tot ratlla el ridícul en diverses ocasions. Els guionistes estan trigant tant a endinsar-se en l'únic que els queda per explicar (l'origen real de la pandèmia, o bé la possibilitat d'una cura) que The Walking Dead s'assembla perillosament a un dels zombis que l'habiten. Amb l'agreujant que els morts vivents, per més prototípics que siguin, tenen força més carisma que els vius.
