La Disney s'ha entossudit a rodar en imatge real tots els seus clàssics animats, i també aquells relats clàssics que ha adaptat d'una manera o una altra. Ara li toca a Cascanueces, que arriba en una versió molt barroca que està tenint més història per la falta de confiança general en el seu bon funcionament que pels seus mèrits artístics. A banda que ningú sembla reaccionar positivament als seus tràilers (sembla el producte d'una altra època, sense que això vulgui dir res de bo), resulta que el director que la va rodar, Lasse Hallström, no estava disponible per filmar les noves escenes i fer els remuntatges que Disney demanava per arreglar el despropòsit, i van haver de trucar Joe Johnston (que fa més de dues dècades va dirigir la molt notable The Rocketeer per a la totpoderosa companyia) per tal de salvar la papereta. Johnston va rodar tan material nou que la productora va decidir donar-li crèdit, un detall que no és gaire habitual i que vindria a certificar que la van haver de refer de dalt a baix.
El cascanueces y los cuatro reinos està protagonitzada per Clara, una jove molt interessada a trobar una clau que obre l'últim i màgic regal que li va fer la seva mare abans de morir. Durant una festa, la noia troba una pista que la podria portar a la clau, i l'acaba transportant a una altra dimensió poblada de personatges fantàstics. Amb l'ajuda de tots ells, s'haurà d'enfrontar a la malvada Mare Ginger per poder recuperar el que és seu. Plena d'efectes visuals i amb música del sempre efectiu James Newton Howard, la pel·lícula compta amb un esplèndid repartiment encapçalat per Mackenzie Foy (vista a Expediente Warren i a Interstellar, on interpretava el personatge de Jessica Chastain de petita), Keira Knightley, Helen Mirren, Morgan Freeman, Eugenio Derbez, Matthew Macfadyen i Miranda Hart. S'ha de dir que El cascanueces y los cuatro reinos té d'entrada un mèrit poc estès en aquest tipus de superproduccions: només dura 99 minuts.
