09 de novembre de 2018
09.11.2018
«LA VERDAD SOBRE EL CASO HARRY QUEBERT» 

Fals culpable

Patrick Dempsey protagonitza la minisèrie que adapta la novel·la de Joël Dicker

09.11.2018 | 00:54
Fals culpable

La verdad sobre el caso Harry Quebert, el magnífic best-seller de Joël Dicker, ja té adaptació en forma de minisèrie. I si bé aconsegueix reproduir alguns dels millors passatges del llibre, en altres aspectes no acaba de funcionar per la seva insistència a ser un thriller mastegat i, sobretot, per alguns errors flagrants de càsting.

La història gira al voltant de Nola Kellergan, una noia a qui Harry Quebert coneix un dia plujós a la platja i que després desapareix misteriosament. Durant molt temps, i malgrat els intents del mateix protagonista per resoldre l'enigma, el cas es dona per irresoluble. Passen els anys, molts, i el cadàver de Nola apareix enterrat al jardí de Harry i aquest, per motius obvis, és detingut com a principal sospitós del crim. Un antic alumne de Quebert, Marcus Goldman, ara reconvertit en escriptor d'èxit, decideix investigar pel seu compte per provar la innocència del seu mentor. El problema és que com més indaga en els secrets i la intimitat de Harry, més difícil veu demostrar que algú ha volgut implicar-lo en l'assassinat. Però estem davant d'un d'aquests casos en què els girs narratius se succeeixen a un ritme vertiginós.

Produïda i dirigida pel veterà Jean-Jacques Annaud, tot i que el seu estil narratiu és pràcticament imperceptible, La verdad sobre el caso Harry Quebert encerta en la traducció visual de l'estructura del llibre, en la posada en escena de pistes i twists narratius, i fins i tot en l'aire tèrbol d'algunes atmosferes. Però punxa estrepitosament en uns quants fronts fonamentals. El principal de tots ells és el càsting: ni Ben Schnetzer té el carisma per fer de Marcus Goldman el demiürg necessari per a la història ni Patrick Dempsey és prou bon actor (més aviat al contrari) per fer creïble l'evolució emocional de Quebert. Tampoc hi ajuda gens que Annaud tendeixi a servir-se de nombrosos convencionalismes escènics a l'hora de visualitzar els diàlegs de la trama, o la constant sensació que no es treu cap mena de profit a la relació entre els personatges principals.

Al costat dels protagonistes, destaquen secundaris tan efectius com Damon Wayans Jr., Joshua Close, Colm Feore i Virginia Madsen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook