16 de novembre de 2018
16.11.2018
"MALOS TIEMPOS EN EL ROYALE" 

Hotel infernal

Drew Goddard dirigeix aquesta intriga coral amb un repartiment estel·lar

16.11.2018 | 01:12
Hotel infernal

El nom de Drew Goddard potser sonarà a poca gent, però resulta que aquest senyor és un dels talents més inapel·lables del cinema i la televisió actuals. A ell li devem pel·lícules tan recomanables com Monstruoso o La cabaña en el bosque, i és l'ànima de sèries tan suggestives com The Good Place o Daredevil. De fet, va començar la seva carrera a l'empara de J.J. Abrams (sobretot a Alias, de la qual es va ocupar d'uns quants guions) i es nota: com el seu mentor, té una capacitat única per ser iconoclasta i renovador al mateix temps, i a més treballa regularment amb el compositor Michael Giacchino.

A Malos tiempos en El Royale firma el seu projecte més personal, un singular thriller coral que treu molta punta a la seva excel·lent descripció de personatges i que vol desarmar l'espectador amb una història que flirteja constantment amb els girs inesperats. Tot plegat al llarg de 141 minuts que han dividit notablement la crítica nord-americana. Hi ha qui la veu com una genialitat i la constatació del seu talent, i hi ha qui la troba excessivament pretensiosa i irregular. En tot cas, del que fa veritable pinta és de ser una pel·lícula que, amb els anys, va guanyant un culte incondicional per part dels seus seguidors.

L'acció del film està ambientada el 1968 i se situa al llarg d'una mateixa nit. Un grup de desconeguts arriba a un hotel al costat del Llac Tahoe, El Royale, un establiment marcat per un passat molt tèrbol. Tots els nouvinguts tenen secrets per amagar, i acaben interactuant malgrat que preferirien passar desapercebuts.

La tensió ambiental acaba degenerant quan descobreixen que en el fons no és cap casualitat que hagin coincidit a l'hotel, i provoca un esclat de violència de conseqüències imprevisibles. Malos tiempos en El Royale juga a la carta de l'humor negre i la intriga d'inspiració clàssica per atrapar l'espectador en una teranyina narrativa en què res no és el que sembla.

Un dels plats forts de la pel·lícula, a més de l'habilitat de Goddard per conduir-la, és el seu repartiment, encapçalat per Jeff Bridges, Cynthia Erivo, Dakota Johnson, Jon Hamm (el Don Draper de Mad Men continua demostrant que té molt a dir a la pantalla gran), Cailee Spaeny, Lewis Pullman, Jonathan Whitesell, Nick Offerman i Chris Hemsworth.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook