La novel·la d'Ian McEwan La llei del menor versa sobre la dificultat d'encaixar el sentiment religiós en el sistema judicial. Però com és habitual en el seu autor, el llibre va molt més enllà de les seves denúncies polítiques i socials: també és un retrat sentimental, d'aquelles coses que prediquem en públic i no exercim en privat, i de les conseqüències de dictar sentència moral sobre temes dels que no tenim una opinió veritablement formada. És, al final, una radiografia gens còmode de les societats occidentals, perquè ens posa davant d'un mirall en el que potser no ens hi veiem del tot reflectits, però que d'alguna manera ens força a replantejar què pensem sobre algunes coses que vivim dia rere dia. Ara ens arriba l'adaptació cinematogràfica del llibre, duta a terme pel mateix McEwan i dirigida per Richard Eyre, realitzador que acostuma a ser tan eficaç com academicista. Aquesta no és una excepció, però la força del text és tan inapel·lable que ni tan sols l'asèpsia dels seus recursos visuals aconsegueix atenuar l'abast del que explica.
El veredicto (la ley del menor) té com a protagonista Fiona Maye, jutgessa del Tribunal Superior de Londres que travessa una greu crisi matrimonial. Aquets acaba essent el menor dels seus problemes quan s'ha de fer càrrec del cas d'Adan, un jove que es nega a rebre per motius religiosos una transfusió de sang que li podria salvar la vida. Mentre la jutgessa intenta redreçar la seva situació personal, es veu abocada a prendre decisions professionals que la porten a replantejar les seves creences, sobretot perquè el vincle amb Adan es va fent més i més fort. Una de les claus de la pel·lícula és el seu repartiment. Comptar amb els grans Emma Thompson i Stanley Tucci en els papers principals fa que la història guanyi una intensitat més que notable, i al mateix temps serveix de clar contrapunt a les esmentades limitacions del director a l'hora de donar una mica de personalitat narrativa al conjunt. El planter de secundaris, igualment esplèndid, compta amb Fionn Whitehead, Jason Watkins, Ben Chaplin, Rupert Vansittart, Anthony Calf i Rosie Cavaliero. La banda sonora ve firmada per Stephen Warbeck, poc prolífic els darrers anys malgrat haver guanyat un merescut Oscar per l'oblidada Shakespeare in love.
