Editorial Navona reedita la primera novel·la d'Imma Turbau, El juego del ahorcado , una apassionant i intensa història d'amor que portarà els seus protagonistes al límit. Amb una Girona de ficció com a escenari, la novel·la reflexiona, alhora, sobre el paper de dona en la societat.

La història comença revelant el trist final de David, el xicot de Sandra, el seu primer amor, qui es treu la vida penjant-se al garatge de casa seva. Forma d'acabar amb la vida que no és casual, sinó que és tot un senyal de comiat. El joc del penjat és el que, David i Sandra, practiquen des que són uns nens a la Girona dels anys 80, quan aquest els permet pronunciar paraules impronunciables, dir allò prohibit.

Saber el final no fa més que enganxar el lector fins a l'última pàgina. Perquè aviat el lector voldrà saber tota aquesta apassionant història, un periple per la geografia accidentada de l'amor que Imma Turbau sap explicar amb gran perícia narrativa, on cap paraula sobra, on tot allò que es diu sembla cridar-nos des del més enllà, allà on David va anar a callar per sempre.

Sandra i David són amics i companys d'aventures des de la infància. Quan arriben a l'adolescència, sembla lògic que la seva amistat derivi en el festeig. A la Sandra li agrada David perquè a ningú més li agrada: gamberro, lluitador, mal estudiant, apassionat per la música, les motos i la seva guitarra. Un esdeveniment imprevisible colpeja brutalment els dos per separat, cosa que altera el curs que seguien les seves vides des de llavors, i perpetua un secret que, des d'aquell dia, els mantindrà en suspens. La vida empeny Sandra a creuar el llindar d'aquest secret, descobrint l'única cosa que David mai li ha explicat, i que els deixarà marcats a tots dos per sempre. I que portarà, segons Sandra, a un final tan tràgic.

«Girona és la ciutat on vaig créixer, on em vaig fer persona, i és inevitable pensar-hi quan recordo la meva infància i adolescència. Tot i que els llocs es componen més que res de la gent que t'envolta, i el record d'una ciutat està inextricablement unit al de les persones que t'envoltaven quan estaves en ella», assegura Imma Turbau. «Jo fa molts anys que soc fora d'Espanya, i Girona per a mi segueix sent el meu origen, el lloc en el qual viu la meva família i alguns dels meus amors més antics, i per això sempre la sentiré com meva».

L'autora assegura que la Girona grisa de la seva infància ha deixat pas a una ciutat «preciosa, alegre, viva, pròspera». «No només és l'estètica, o la modernitat; s'ha fet més rica socialment, és més diversa i, vull pensar, més inclusiva».

L'autora assegura en el pròleg que, en l'època en què es va publicar per primera vegada, volia ser un home, que ser dona era una «porqueria». Ara, passada més d'una dècada de la seva primera publicació, ja han canviat les coses. «Almenys en el present es parla d'això, però ens queda molt per fer, per canviar, per compartir. Hi ha generacions joves que ja creixen amb la idea d'igualtat i feminisme molt assumides. El desafiament de dones i homes serà un de convivència, de fer veure que el que creuen haver perdut en un àmbit el poden guanyar en un altre».

La novel·la El juego del ahorcado, que l'escriptora gironina defineix en el seu pròleg com «una salvatge inciació sentimental», va ser publicada per primera vegada per l'editorial Mondadori (2005), i va ser traduïda al portuguès i a l'italià, a més de tenir una edició peruana a Estruendomudo. La novel·la va ser portada al cinema pel director Manuel Gómez Pereira (2009) i protagonitzada per Clara Lago i Álvaro Cervantes. Ariel li va publicar el 2011 un manual de gestió cultural.