En base a un poble imaginat, i una maledicció, es depslega una història fascinant habitada d'éssers mitològics.

Va succeir una nit de tempesta, aquelles en què la mar s'enfurisma i els vaixells busquen recer al port, poc abans que les campanes de l'església anunciïn desgràcia. Un vaixell anomenat Livjatan, amb el velam desplegat, navega a tota velocitat cap a les roques, on s'encalla. El poble, sorprès, penetra en el seu interior absent de tota tripulació. La bitàcola, amb la signatura del capità, marca la mateixa coordenada d'Aurora.

El poble aviat descobreix que el vaixell viatja ple de riqueses. Els aurorians, els avantpassats dels quals es dedicaven al pillatge, fent llums des de la costa per fer encallar els vaixells, no el deixaran passar. L'endemà, afirma l'alcalde, ha d'enviar l'informe per retornar el seu contingut. Però no hi ha dia següent a Aurora. Com en moltes de les seves històries, a Aurora sempre sembla haver-hi una consciència col·lectiva de l'«ara o mai». El poble, sabedor del tresor, el ronda com una bandada de llops salvatges, desconeixedors de la seva maledicció. Perquè, com diu l'ancià que relata el conte, pitjors que les tempestes que s'emporten els vaixells al fons de la mar són els que els tornen.

Aurora és una terra abonada de llegendes. Amb una es presenta, la d'un vaixell encallat, anomenat Livjatan, que aviat travessa el temps fins al present. És l'inici d'un fabulós viatge, que lliga aquell passat fosc d'una població costanera amb un present ple d'incògnites, en un paratge de faula en què ningú és feliç, potser pel mateix karma dels seus avantpassats saquejadors, com si haguessin heretat els seus tràgics destins.

Aurora és el nom de ficció amb el qual 10 reconeguts autors uneixen les seves forces per conformar una geografia inquietant darrere de la qual aguaita una maledicció. Totes les històries necessiten un lloc real o imaginari per succeir. Els autors trien Aurora, un suposat poble costaner situat a la Comarca de la Sirena, al paral·lel 43 Nord, i d'aquell res, mitjançant les seves històries, el converteixen en un paratge tan real que sembla que respira. Descendents d'una història turbulenta, cert erudit suggereix que el seu origen es deu a una reunió d'escriptors en una ciutat allunyada del mar.

Dues bessones misterioses, una pintora turmentada, un sacerdot que amaga un secret inconfessable, un home parapetat darrere d'una bogeria fictícia, un lladre que espia l'escriptora que escriu sobre ell inventant-lo del no-res, sirenes, leviatans, padrastres assassins, són alguns dels personatges aurorians. Aurora té alguna cosa que crida els seus habitants, que els imanta, per això tornen a la seva vida de poble costaner buscant una cosa que només podran trobar-hi; o, si són del poble de tota la vida, es tornen part del paisatge, com les roques, com les onades.

Els autors es van passant la trama, com si d'una posta literària es tractés, atents a l'esdevenir d'aquest, per escoltar-la, com escolten els aurorians el mar esclatar a les roques a l'hivern. Aviat la trama, que sembla seguir cert impuls gravitacional, pren forma. En aquest projecte col·lectiu no semblen importar els noms dels autors de cada relat, que apareixen al final.

Entre ells figuren Ana Alcolea, Jesús Díez de Palma, David Fernandez Sífres, Alfredo Gómez Cerdá, Jorge Gomez Soto, Paloma Gonzales Rubio, Daniel Hernández Chambers, Rosa Huertas, Gonzalo Moure i Mónica Rodriguez. Aurora o nunca ha estat inclosa a la prestigiosa llista White Raven, que cada any elabora la International Youth Library.