La comèdia romàntica és un gènere que sempre ratlla l'absurd, però poques vegades sap treure punta a aquesta proximitat. Això es deu, principalment, al fet que l'espectador sempre sembla preferir el producte canònic que no els experiments narratius que busquen donar uns aires una mica frescs al gènere. Per això serà interessant comprovar quins números té Miamor perdido, un relat que juga a un cert romanticisme de tota la vida però que aposta per una comcitat tirant a delirant que vol posar l'accent en els propis vicis del gènere. Tot això no sorprèn gens venint d'Emílio Martínez-Lázaro, cineasta format en mil batalles i que porta gairebé tres dècades demostrant com reinventar el gènere. Aquí ho fa amb un producte atípic on es retroba amb Dani Rovira, que ell mateix va convertir en estrella a Ocho apellidos vascos (i la seva terrible seqüela) i que acaba de demostrar a SuperLópez que és molt millor actor del que sovint se li reconeix.

Miamor perdido explica la història de Mario i Olivia. Són una parella de joves que es coneixen i s'enamoren bojament, com manen els cànons actuals de la immediatesa. Una tarda, tot parlant de la seva relació, acaben trencant, i durant la discussió el gat d'Olivia, Miamor, desapareix sense deixar rastre. La noia queda devastada per la pèrdua del gat i de Mario en un mateix dia. En realitat, el gat no anat enlloc: és Mario qui l'ha adoptat com a símbol de la seva relació amb Olivia. Però amb el pas del temps, quan la noia torna a apropar-se a Mario, descobreix el seu secret, i aquest «engany» la porta a declarar la guerra a la seva mitja taronja. Però, per descomptat, és aquesta tensió permanent la que els acaba recordant perquè es van enamorar de bon principi. El director i els seus coguionistes busquen a Miamor perdido riure's una mica dels tòpics del amour fou, i al mateix temps parodiar l'estructura clàssica d'un gènere que massa sovint dona indicis dels seus finals a la primera seqüència.

Una de les claus de la pel·lícula és la química entre Rovira i Michelle Jenner, esplèndida actriu que també ha demostrat amb escreix un gran domini de la comèdia. Al seu costat, destaca un extens planter de secundaris que inclou Antonio Resines, Antonio Dechent, Will Shephard, Vito Sanz, Daniel Pérez Prada, Veki G. Velilla, Santiago Alverú i el sempre impagable Pablo Carbonell.