Sweet Sixteen

Autora: Annelise Heurtier · Editorial: Pagès · 181 pàginesA partir de 14 anys · 2017 · Català

Dins del sector pedagògic, creatiu i editorial, hi ha qui viu amb el convenciment que, a l’hora de dirigir-se narrativament als joves cal fer-ho tenint cura del to, també del llenguatge, però, sobretot, del contingut.

Mirar d’inocular-los, mitjançant la lectura obligatòria, tot un seguit de dogmes i valors que, teòricament, han d’ajudar-los a la reflexió, acompanyant-los en un creixement sa i positiu. Bé, des d’aquí, no hi podem estar més en desacord.

Necessitem adeptes, el món del llibre els necessita, i és evident que, fins ara, no ho hem fet prou bé. Els llibres -creiem- hi són per divertir-nos, per emocionar-nos, fins i tot per, quan cal, fer-nos passar por. La voluntat de la literatura no és el paternalisme, és la d’obrir-nos la gana, una gana voraç que ens motivi a seguir aquell fil invisible que ens portarà, amb una mica de sort, a descobrir tot un món fantàstic i desconegut. Poden, és clar, introduir-nos en fets històrics i problemàtiques reals que ens donaran un cop de mà, necessari, en el dia a dia.

Cal que ens dirigim als joves en un llenguatge que els sigui afí, que els interpel·li directament i els provoqui, a poc a poc, una curiositat creixent. Però el paper d’un llibre no és, o no hauria de ser, el de l’educador. Aquest, malauradament, l’ha de fer un altre.

És per això que de mica en mica les editorials del nostre país han anat renovant-se, oferint als joves lectors títols més arriscats, menys blancs, allà on els finals no sempre són els que voldrien, però que, malgrat tot, no acaben d’oblidar-se mai i esdevenen imprescindibles. Un exemple de feina ben feta ha estat, sens dubte, Pagès editors. Sota el segell Nandibú Horitzons, aquesta petita editorial lleidatana ens presenta una de les obres més potents i efectives del panorama juvenil actual -ja van per la tercera edició. Escollit per Babelia Millor Llibre de l’Any 2017 per a lectors a partir de 14 anys: Sweet Sixteen, d’Annelise Heurtier.

Arkansas, 1957, nou alumnes afroamericans decideixen «acceptar l’oferiment» del govern dels Estats Units que, el 1954, havia declarat inconstitucional la segregació racial a les escoles públiques del país. Assisteixen, sota greus amenaces i vexacions, a les classes que s’imparteixen a l’institut de secundària pública obligatòria de Little Rock, els alumnes del qual -més de 2.500- eren, en la seva totalitat, blancs.

Tot i que la novel·la utilitza la doble veu narrativa, cedeix el protagonisme a la Molly -personatge ficcionat-, que és una de les alumnes que acceptaran assistir a les classes d’aquest institut d’Arkansas. La Molly ha crescut al costat de la mare i de l’àvia, en un ambient de segregació racial que, malauradament, no ha canviat des de l’abolició de l’esclavitud. Però la Molly és valenta i conscient, està decidida a no perpetuar l’estigma amb el qual ha viscut sempre la seva família -i tantes altres- i, tot i l’enorme complexitat dels fets, està decidida a posar fi al que ha començat: llevar-se, vestir-se, i anar a l’escola.

La darrera de les veus és la de la Grace, una noia blanca, conservadora, de classe mitjana-alta, educada en la tradició segregacionista. La Grace és qui pateix el canvi més gran, més profund. Caldrà que trenqui esquemes, que escolti el que li diu el cor -ignorant qui li fa més mal que bé- aprenent a mirar-s’ho tot amb uns altres ulls.

És clar que Annelise Heurtier, l’autora, coneix bé el públic a qui es dirigeix. Utilitzar les dues veus femenines com a contrapunt, l’una de l’altra, és una decisió intel·ligent. Amb aquesta contraposició aconsegueix evidenciar els contrastos que hi ha entre les dues realitats, facilitar la comprensió de la complexitat del context, i, finalment, donar un cop de mà al lector mentre es crea un relat propi, més vivencial, més emocionant.

Sweet Sixteen és una novel·la realment commovedora, que destaca per la força de les veus narradores i el discurs clar i directe de l’autora. Sense floritures ni afegitons benintencionats que podrien aigualir els que van ser, sens dubte, els moments més convulsos i decisius de la història dels EUA i d’occident. En definitiva, de la lluita a favor dels drets humans. Seixanta anys després dels fets que s’hi relaten, encara és vigent.

No deixeu que perdin l’oportunitat de llegir Sweet Sixteen -i feu-ho vosaltres, també. No l’oblidareu, no l’oblidaran.

La cançó del cucut

Autor: Frances Hardinge · Traductor: Xavier Pàmies · Editorial: Bambú488 pàgines · A partir de 14 anys · 2018 · Català / Castellà

Quan la Triss es desperta després d’un accident, sap que li ha passat alguna cosa estranya i terrible. Té una fam voraç i insaciable, es desperta sovint amb els cabells tots plens de fulles i la seva germana li té por. I quan ja no pot més i es posa a plorar, les llàgrimes són com teranyines... Intenta recordar què li va passar, però sembla que algú li hagi arrencat els records. El que succeeix és més terrible del que s’imagina i la portarà a embarcar-se en un viatge on coneixerà un enigmàtic arquitecte amb foscos designis per a la seva família.

Pirates de la mar de Gel

Autora: Frida Nilsson · Traductora: Elena Martí · Editorial: Viena Edicions, El jardí secret448 pàgines · A partir de 12 anys · 2018 · Català

La Siri és una nena de deu anys que viu plàcidament en una illa remota de la mar de Gel, amb el seu pare, que fa de pescador, i la Miki, la seva germana petita, fins que, un mal dia, el ferotge pirata Capblanc captura la Miki per fer-la treballar a la seva mina de diamants. No és la primera vegada que passa: són molts els nens que han estat segrestats però ningú no s’atreveix a rescatar-los. Però la Siri està disposada a fer el que calgui perquè sap prou bé que la Miki, tan petita i tan poruga, no aguantarà gaire temps a les profundes galeries de la mina del pirata Capblanc.