Chicuelo s'ha passat la vida «a l'ombra dels cantaors per plaer», perquè li encanta el cant i perquè la guitarra l'omple fins a tal punt que no necessita protagonisme, però de tant en tant permet que els focus l'il·luminin directament i treu un disc en solitari. El darrer porta per títol Uña y carne i arriba onze anys després de l'anterior, Diapasión, encara que en l'interludi ha gravat molts altres discos amb artistes com Miguel Poveda, Joan Albert Amargós, Marco Mezquida, Marinah i Duquende.

El guitarrista català gaudeix de les seves col·laboracions amb altres artistes i li costa trobar temps per als seus propis projectes, per això Uña y carne s'ha fet esperar, segons explica. El nou disc inclou vuit buleries, tangos, guajiras, rumbes, sevillanes, tanguillos i rondeñas que ha compost al llarg de l'última dècada. «Hi ha composicions que tenen ja bastants anys i altres més noves, però cap estava gravada, i al fer-ho ara amb aquests músics tan fantàstics les noto molt fresques», assegura l'artista, en referència al trompetista Carlos Sarduy, el baixista Carles Benavent i el violoncel·lista Martín Meléndez.

El treball també compta amb la col·laboració de La Tana en la veu de Flores, Los Makarines a Cuatro Costaos i la seva neboda La Chicuela a Zalamero, però «només Flores és un cant complet perquè no volia abusar de la veu», ha aclarit l'artista, que creu que «un disc d'un guitarrista ha de donar protagonisme a la guitarra».

De tota manera reconeix que «el cant té molt poder en el flamenc» i als guitarristes els toca «estar en un segon pla gairebé sempre», però ho accepta perquè «la veu té una màgia que no té cap altre instrument». Els llorers se'ls emporten sempre els cantaors i Chicuelo ho sap, però se sent reconegut en el món del flamenc.

Una carrera en solitari que consta de tres discos de guitarra en els quals intenta «aportar alguna cosa», per això en aquest ha inclòs un tanguillo, una guajira i una sevillana: «pals que pocs guitarristes fan». També hi ha una rondeña, que és més habitual entre els guitarristes de flamenc però que Juan Gómez «Chicuelo» no havia gravat encara en solitari.

Uña y carne és una producció d'Accords Croisés, editat per Discmedi en col·laboració amb el Taller de Músics, una prestigiosa escola de música barcelonina on Chicuelo és professor. Allà es fa amb les generacions posteriors a la seva, com Sílvia Pérez Cruz, amb la qual va gravar la cançó de la pel·lícula Blancanieves que va guanyar un Goya, o Rosalía, amb la qual va compartir escenari diverses vegades abans que el seu disc El mal querer la llancés a la fama.

Chicuelo, que ha vist créixer musicalment Rosalía, la defensa com «una artista amb molta sensibilitat» i lamenta les crítiques que està rebent des d'alguns sectors del flamenc. «Cal tenir un caràcter especial per pujar tan amunt com ha pujat ella perquè cal aguantar moltes crítiques i moltes enveges. El que diuen que s'ha apropiat de realitats culturals que no li pertanyen no entenen que la cultura és del poble, de tots, no d'uns pocs».