8 de març. Després d’una diada que esperem que acabi amb una multitudinària manifestacio? feminista, ni hem pogut ni hem volgut evitar-ho.

Si ens heu anat llegint durant els darrers mesos, no us sorprendra?. Aprofitem qualsevol oportunitat per recomanar bones històries. Llibres amb protagonistes que s’atreveixen a trencar amb la norma, un statu quo gris i encotillat que en la literatura infantil ens ha convertit en o bé fràgils princeses dependents d’algun heroi desconegut, o en madrastres malvades casades amb senyors tirant a fleumes. Ells, mentrestant, poden divertir-se amb grans aventures pirates, misteris terrorífics impossibles, o autèntics superpoders.

Sigui com sigui, la lluita contra els estereotips de gènere ens beneficia a tots, sense excepció. És transversal, igualitària, generosa i sempre, sempre, positiva. El canvi de paradigma és manifest, però no ens equivoquem, no és majoritari. Deia Robert Penn, escriptor i poeta nord-americà, «llegim literatura perquè en ella hi trobem conflictes i els conflictes són el centre de la vida. Llegim literatura perquè confiem que les seves històries ens donin la clau per a la nostra pròpia història de vida». La literatura juvenil, la ficció, en general, actua com a caixa de ressonància d’una societat en ple procés de canvi. Cal que ho aprofitem. Però cal, també, que aprenem a diferenciar entre els que aprofiten les modes passatgeres i els que, honestament, creuen en projectes regeneradors i qualitativament potents. Avui us en presentem alguns.

Salvatge és el brillant debut d’Emily Hughes, autora i il·lustradora d’origen hawaià. Publicat per Libros del Zorro Rojo i Premi Llibreter 2015 com a Millor Àlbum Il·lustrat, explica, amb frescor i desimboltura, la història d’una nena que viu feliç a la natura. Els ossos li ensenyen a menjar, els ocells a parlar i les guineus, és clar, a jugar. Ella és audaç, valenta, i lliure. Però un dia un nou animal entra en escena, un animal estranyament semblant a ella... Situat en un punt intermedi entre la selva de Kipling i la poètica obscura de Sendak, Salvatge construeix un relat fascinant a través d’il·lustracions plenes d’expressivitat. Aconsegueix que la petita protagonista cobri vida com si les pàgines fossin bocins d’un diorama. Un àlbum que sorprendrà petits i grans i que, de ben segur, ens farà reflexionar.

Quan les nenes volen alt, escrit i il·lustrat per Raquel Díaz Reguera i publicat per Lumen Il·lustrats, és un altre dels títols dels quals us volem parlar. L'Adriana, la Virgínia i la Martina tenen grans somnis, però la banda del senyor Nohoaconseguiraspàs els ha omplert les butxaques de pedres perquè no puguin volar. La Martina és lleugera com una fulla al vent. Li encanta volar d'un costat a l'altre de la seva habitació rugint com si fos una avioneta. De gran vol ser la millor pilot del món sencer. L'Adriana és rodoneta com el punt de la i. Sempre puja els esgraons de casa seva de tres en cinc perquè té pressa per abrac?ar el seu estimat viollí. Sap que de gran serà una súper violinista. La Virgínia és silenciosa i es passa tot el dia entre llibres. Li agrada escriure contes i va amb el seu quadern sota el braç, d'aquí cap allà imaginant històries al·lucinants. Té claríssim que serà una escriptora reconeguda en tot el planeta i una mica més enllà. Elles són tres, però podrien ser-ne deu, o cent, o una, o totes les nenes del món.

El darrer, però no menys important, és L’Arbre de les Mentides. Premi Costa 2015 -Gran Bretanya- al millor llibre de l’any, el segon concedit, en més de 30 anys d’història, a una obra de LiJ. Primera novel·la de Francis Hardinge traduïda al català per Albert Torrescasana, editada per Combel sota el segell de l’editorial Bambú -paper gruixut, detalls cuidadíssims, una meravella- il·lustrada per Chris Riddell. No cal afegir massa més per assegurar-nos que estem davant d’un altre imprescindible, però és que es tracta d’una narració extraordinària, feminista i complexa, dirigida a adults i joves avesats en la lectura, als quals els agrada el misteri més obscur o, fins i tot, la novel·la costumista. La història de la Faith, la recerca de la veritat al voltant de la mort del seu pare i un arbre misteriós capaç de descobrir secrets impossibles en l’Anglaterra victoriana, us acompanyarà sempre. Feu-nos confiança, no us en penedireu.

Rut sense Hac

Premi Carlemany per al Foment de la lectura. La Rut, una noia de setze anys d’una ciutat mitjana, comença els seus estudis artístics en un nou institut. L’envolten un nou grup d’amigues, un amor que truca a la porta i un profund secret que arrossega des dels quatre anys i que mai no ha mostrat fora de les parets de casa seva: una llarga cicatriu i una cintura massa estreta li recorden cada dia, des del mirall, que li falta una part de si mateixa, un bon tros de Rut que un càncer es va emportar fa temps. La vergonya a mostrar el seu cos i la por al retorn de la malaltia l’assetgen, però la Rut aprendrà a plantar-los cara.

Jo vaig amb mi

A una nena li agrada un nen, però el nen no es fixa en ella, no la mira. Què pot fer? Els seus amics li aconsellen de tot: que es tregui les cues, les ulleres, el somriure, les pigues, les ales, que no sigui tan xerraire. El nen per fi s’ha fixat en ella, però, amb tant treure’s coses, fins i tot han marxat els ocells del seu cap. I la nena s’adona que ja no és ella i decideix recuperar les seves cues, les ulleres, el seu somriure, les seves pigues, les seves ales, les seves paraules...