15 de març de 2019
15.03.2019

INSCRIPCIÓ | JORNADA ESPORT I SALUT

Música. Novetats

Hombres G: «Els vuitanta devien tenir els seus defectes, però no hi havia tanta correcció»

La veterana banda madrilenya de pop-rock, amb David Summers al capdavant, publica avui divendres el primer disc d'estudi amb temes inèdits en nou anys

15.03.2019 | 01:13
Rafael Muñoz, David Summers i Daniel Mezquita.

El primer disc amb cançons inèdites d'Hombres G en nou anys, Resurrección, s'obre amb Con los brazos en cruz, cançó en la qual David Summers (Madrid, 1964) canta: «Jo soc més xulo que ningú, no em deixo acollonir. Quan em bull la sang sento que el món comença a tremolar. Soc un gos de carrer, un boig de la ciutat, em fan fora de tots els bars i em cago en la seva puta mare. No em deixen saltar sobre de les taules». «Conservem gran part de la personalitat d'aquest personatge», apunta el vocalista, qui després aprofundeix: «Nosaltres venim de la dècada dels vuitanta, una època en la qual es podien fer aquestes coses i la gent podia divertir-se. Anaves als concerts i es podia fumar i beure i divertir-se, eren uns temps en què no hi havia tanta correcció com ara, tanta repressió psicològica. Era tot bastant més lliure».

«Una època que devia tenir també els seus defectes, és clar, però en qüestió de llibertats hem anat a menys i a menys fins ara», remata, explicant tot seguit que Con los brazos en cruz, un senzill decididament rocker, «és una manera de reivindicar aquesta actitud, aquesta postura davant la vida de poder dir 'cony soc aquí i vull ser lliure'». «Viure en un país lliure és poder ser lliure de delinquir fins i tot», postil·la entre rialles.

Intervé llavors el guitarrista Rafa Gutiérrez (Madrid, 1960), qui coincideix amb Summers i afirma que «en això» no han «canviat», a part de recordar vells temes en aquesta línia canalla com Voy a pasármelo bien o La cagaste... Burt Lancaster. «La nostra part gamberra no ha canviat, nosaltres som així i ens va semblar bé treure-ho com a primer single perquè era una bufetada», postil·la.

La resta de l'àlbum no segueix aquesta línia tan furibunda, en qualsevol cas, tal com assenteix el mateix Summers, que explica que Con los brazos en cruz «va arribar al final» del procés quan van sentir que el material que tenien era «molt romàntic, fins i tot un mica lent, molt per escoltar». «Pensem que necessitàvem una cançó una mica toca ous», remata amb somriure murri.

«Tenim unes balades molt boniques però també altres cançons que t'animen a divertir-te i tendir al gamberrisme», resumeix el cantant sobre aquest Resurrección que amplia clarament el ventall de gèneres, ja que a part del rock i el pop que qualsevol pot esperar, s'obre també al reggae, una mica al chill out de platja i fins i tot compta amb un solo de gaita.


«No estem pendents dels altres»

Sobre aquest tipus de detalls, assenyala Summers que ells intenten «fer qualsevol cosa que no sigui el que fan els altres». «No estem pendents per res del que fan els altres i a més és a posta. Si haguéssim d'estar pendents de les modes i les tendències, no sobreviuríem. Intentem buscar alguna cosa diferent i molt personal. Sabent a més que tot el que fem li donem un bany i un segell Hombres G. Ja sigui una balada, un reggae o un tema amb una gaita», reflexiona.

Per això, afegeix el líder de la banda, que la gent que escolti Con los brazos en cruz «potser no espera el que trobarà a la resta del disc», cosa que, lluny de ser un problema, a ells els agrada perquè els resulta estimulant atrevir-se amb «molts tipus» de música. O com rebla el mateix Summers: «No encasellar-se en cap gènere que no sigui el nostre personal».

Sobre el títol de Resurrección, confessa Summers que li «fot una mica» perquè porta a pensar a qui no els segueixi que han estat aquest temps aturats, quan en realitat han publicat diversos directes i no han deixat de fer concerts per Espanya i Amèrica, incloent una recent i reeixida gira per Estats Units amb els argentins Enanitos Verdes tocant en llocs tan emblemàtics com el Radio City Music Hall de Nova York o el Hollywood Bowl.

«Hem estat més vius que mai. En aquesta última fase del grup l'activitat és frenètica i el que anem aconseguint a aquestes edats és meravellós», sentencia Summers, donant la paraula després a l'altre guitarrista, Dani Mezquita (Madrid, 1965): «Aquest disc és un resum dels últims quatre anys, del que ens ha passat musicalment i personalment. I més que una cançó independent, ja tocava un àlbum sencer dels Hombres G amb totes aquestes històries».


Nova gira a la vista

Aquest nou àlbum surt a la venda avui divendres, però Hombres G ja estan literalment a la carretera, tal com explica Mezquita: «Vam arrancar dissabte passat a la Corunya. Dimecres vam tocar al Palau de la Música de Barcelona, el dissabte a Saragossa... el 15 de novembre al WiZink Center de Madrid... i així sense parar». Els plans de la banda madrilenya passen per tornar també a Mèxic i als Estats Units. «No somiàvem tocar a Hollywood en la vida», apunta entre rialles Rafa Gutiérrez, abans que Dani recordi que van començar tocant en llocs de cinc-centes persones i ara ho fan en «altres de 10.000».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook