El músic terrassenc de trap en català Lildami s'ha convertit en el líder d'aquesta escena amb el seu primer disc, Flors mentre visqui, que presentarà el pròxim 26 d'abril a Girona, al festival Strenes, i en el qual ha intentat «deixar de banda l'ego» habitual dels rapers i «explicar altres vivències, sincerar-me». Lildami és el pseudònim de Damià Rodríguez (1994), amb més de 2,5 milions de reproduccions a YouTube i que, després de quatre anys pujant música autoeditada a la plataforma, debuta amb un àlbum produït per Sr. Chen (Toteking, Elphomega) i amb les col·laboracions d'Emotional Goku, Suu, Oques Grasses, Kid Pi, Pau Lobo (La Sra Tomasa) i Dorian.
«Una època que devia tenir també els seus defectes, és clar, però en qüestió de llibertats hem anat a menys i a menys fins ara», remata, explicant tot seguit que Con los brazos en cruz, un senzill decididament rocker, «és una manera de reivindicar aquesta actitud, aquesta postura davant la vida de poder dir 'cony soc aquí i vull ser lliure'». «Viure en un país lliure és poder ser lliure de delinquir fins i tot», postil·la entre rialles.
Llicenciat en enginyeria de disseny industrial, durant tres anys Damià va dissenyar peces per a la SEAT o molins eòlics, fins que es va decidir per provar fortuna amb la música, la seva passió, tenint present els consells dels seus pares de que «els estudis són el que queda, i els diners van o venen». «I, de moment, m'estic sortint amb la meva», apunta.
En el seu primer disc «com a tal» després de pujar cada dos mesos «senzills, mixtapes i vídeos» de música fast-food i que els del segell Halley Records el veiessin al festival Acústica de Figueres i allà mateix el fitxessin, Lildami afirma que «estem creant una escena mainstream de rap en català, però sana, sense trepitjar a ningú», i cita una frase de Sr. Chen -»si plou, plou per a tots»- com a lema al respecte. Reconeix la gran labor d'aquest productor de la veïna localitat de Rubí, responsable «de la millor producció en català fins al moment, amb melodies i samples popers», o amb una progressió final com a Tu ets el sol sense limitacions de gènere».
Segons el seu parer, procura fer «alguna cosa nova» fugint dels habituals plantejaments del gènere, és a dir, que «intenta cada vegada deixar més de banda l'ego, del qual sempre ha pecat el rap, i explicar altres vivències, sincerar-me». I això es reflecteix en cançons «noves» com Sempre és estiu, Immortal, Noi de l'espai, Pussy Song, Serrallonga o Pempins, que es mouen entre la música urbana, el trap, el dancehall, el reggaeton, el funk o el soul, amb un català prenyat de castellanismes i barbarismes.
«Parlo el català de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el meu pare és de Còrdova i la meva mare de Terrassa, i a casa hi ha foc creuat», argüeix el Premi Enderrock al Millor Treball de hip-hop i músiques urbanes, que es refereix també en aquest sentit a la seva admiració per Cypress Hill, grup californià d'origen mexicà famós per ser pioners en l'ús del spanglish.
Dels Manel a Pau Gasol
A més, Flors mentre visqui inclou una cançó, La dels Manel, on «troleja» al quartet barceloní per la seva peça El mar, i que explica perquè és «molt fan» i perquè el disc «reflecteix aquest costumisme» de la banda de Guillem Gisbert, però a la seva manera. «Volia samplejar algú d'aquí conegut i portar-lo al meu territori, i els ha agradat», explica sobre aquest «troleig» consentit, mentre que una altra de les peces, Pau Gasol, la va compondre a l'estudi i és «una metàfora» de la trajectòria del veterà jugador de bàsquet de Sant Boi: «Petar-ho als Estats Units com ell».
I això que Lildami admet que no li agrada l'esport en general, «però sí les samarretes», i nega que busqui el típic enfrontament entre rapers, conegut com a «tirar beef», en la cançó Nach, on abomina de l'MC alacantí, perquè «no m'aporta res». «Jo vull ser conegut per fer bona música, no per cagar-me en algú», confessa el jove cantant de Terrassa.
Diu que quan mori no vol flors, sinó «un concert amb artistes pròxims, amb preus populars i a benefici d'alguna ONG com a record», i nega la influència de Kendrick Lamar a Tu també moriràs, basada en el «nihilisme optimista», que defineix com a «fer el màxim per passar-s'ho bé perquè també moriràs», és a dir , «fer música per deixar empremta encara que d'aquí a 100 anys no et recordin».
Després de col·laborar amb Panxo, de Zoo, a la cançó Més likes, dels Oques Grasses, Lildami presentarà el seu debut en el concert inaugural del festival Cruïlla de Primavera, el 5 d'abril a la sala La Nau de Barcelona, amb totes les entrades venudes fa setmanes, amb un directe «molt professionalitzat", per «oferir un espectacle que es recordi», acompanyat al micro per Emotional Goku i a les bases i plats per Sr. Chen. També acturarà a l'Strenes de Girona, al festival Ítaca o al Clownia de Sant Joan de les Abadesses en una intensa gira de concerts.
