05 de abril de 2019
05.04.2019

Companyia Elèctrica Dharma: «La flama no s'havia apagat mai, però ara està ben viva»

Jordi Cuixart posa lletra a una de les cançons del disc «Flamarada», amb el qual la banda trenca un silenci de 10 anys i que presentarà el 12 d'abril a Girona

05.04.2019 | 01:08
Joan Fortuny, Lluís Fortuny i Maria Fortuny.

Com les brases d'un foc que espera el moment de revifar, arriba el 25è disc de la Companyia Elèctrica Dharma, Flamarada (RGB), després de 10 anys de silenci discogràfic. «La flama no s'havia apagat mai, però ara està ben viva», assegura Joan Fortuny. El seu germà, Lluís Fortuny, diu que la flamarada ve «d'estar molts anys al peu del canó i lluitant» per la seva música.

L'àlbum combina cançons instrumentals amb d'altres cantades, que recuperen versos de Josep Fortuny, el «poeta» del grup, mort el 2013. Amb les seves línies reivindicatives i la incorporació d'un tema amb lletra de Jordi Cuixart, el disc desprèn el compromís social que la banda assegura que sempre ha tingut. El treball, que va sortir a la llum el passat divendres, el presentaran al festival Strenes de Girona el pròxim 12 d'abril.

«Et trobes que les circumstàncies et porten a continuar amb la lluita i la reivindicació», afirmen d'una cançó, Resistir és véncer, que finalment interpreta la periodista i companya de Cuixart, Txell Bonet. Quan van empresonar el líder d'Òmnium, el grup va demanar-li que fes una lletra, i aquest es va inspirar en un poema de Josep Fortuny, La gent vol viure en pau. Després d'una setmana de feina, Cuixart va aconseguir traçar uns versos que la banda esperava que recités ell mateix en el nou disc.

«Mai ens hauríem imaginat arribar a aquestes circumstàncies, que ens recorden quan encara Franco estava viu i tocàvem amb els grisos davant l'escenari. Ara no estem aquí, però quasi», lamenta en Lluís. Consideren que el seu compromís com a músics és «protestar» en forma de disc o dalt de l'escenari, i que dir que un cantant «no hi entén de política és una tonteria». «Tens l'oportunitat de denunciar-ho», assegura en Joan, que recorda la trajectòria de la Dharma en la defensa de la cultura i la tradició.

Les circumstàncies socials els van portar, doncs, a fer un disc amb lletres malgrat tenien en ment que predominés l'instrumental. Josep Fortuny els va deixar abans de morir un llibre en què recollia lletres i escrits que havia fet. Això ha estat una «mina» per al grup, del qual n'ha extret fragments i s'hi han inspirat per crear temes com Busca'm on faci vent, dedicat al mateix Josep, o Quan hi érem tots, dedicada també als altres germans Fortuny, l'Esteve i en Jordi. Maria Fortuny assegura que aquest compromís «no és només amb el país», sinó amb situacions com la del Mediterrani, que va desencadenar en el tema Al mar ressonen crits.

Dels Manel a Pau Gasol

Després de 47 anys de trajectòria, Joan Fortuny avisa que, si no es manté la flama ben encesa, «et desfàs». «Vivim el moment i no fem masses plans perquè, malauradament, canvien», diu la seva germana Maria, que recorda com després de la mort de Josep Fortuny van decidir tocar com una manera de passar el dol junts. «Poc a poc hem aconseguit fer un nou equip, que ens entenem, i hem trobat un equilibri satisfactori», assenyala la pianista de la companyia.

Va ser després de la gira pels 40 anys del grup, el 2016, quan els va néixer les ganes de fer cançons noves. «En aquest disc estàvem buscant la il·lusió i retrobar-nos a nosaltres mateixos. El fet que es morís el Josep, que era el que aportava les idees més globals de contingut dels discos, va fer que ho afrontéssim tot junts», assegura Lluís Fortuny. El nou disc va resultar en un «petit collage» de tots els moments de la trajectòria del grup.

Amb la meitat de cançons instrumentals, i l'altra meitat cantades, Flamarada és un «resum de totes les tecles» que la banda ha tocat durant gairebé mig segle. Però aquesta vegada fent «un pas endavant». «La idea sempre que fas un disc nou és renovar-te una mica. Sempre intentes fer un pas més endavant de tota la teva trajectòria. Crec que aquest cop ho hem aconseguit més que altres vegades», apunta en Joan. Un dels factors que els ha ajudat a renovar-se és la figura d'un dels productors amb més projecció del panorama musical català, Bernie Sànchez, que els ha «sacsejat» i aportat l'estructura discogràfica que necessitaven.

«Hi havia la intenció de canviar una mica, però sabem que amb tants anys un grup té un so i una manera de fer, sempre en queda la marca i el segell», diu Joan Fortuny. No obstant, espera que el públic senti una «Dharma del segle XXI».

Després de passar per Girona, la Dharma tornarà a pujar als escenaris de festivals de primera línia a Catalunya, com el Clownia o el Canet Rock. Ells, que van ser al primer Canet el 1975, reivindiquen que amb 60 anys «encara pots fer rock i donar canya». «Estaria bé treure'ns aquests tics d'anar desmereixent la gent quan es fa gran. El rock no té edat», reblen. Compartiran cartell amb una fornada de gent jove «molt bona i interessant». «La cantera està pujant forta, i en comparació a altres vegades, és més festiva i reivindicativa», celebren.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook