L'escriptor palestí Mazin Maarouf realitza una genial combinació de contrastos de la guerra d'Orient per crear Acudits per a milicians , llibre que narra la història d'un nen que explica acudits en zona de guerra.

Descriure el conflicte del Pròxim Orient en un país com el Líban, que sembla en guerra des de la seva més remota història, no és tasca fàcil. Menys encara quan en aquesta contesa, arrelada a la terra, s'entremesclen religions, és intervinguda per països veïns i és eix d'un conflicte internacional que sembla no trobar solució. Mazen Maarouf ho fa en forma magistral amb Acudits per a milicians, publicat per Navona Editorial ( Chistes para milicianos en castellà per Alianza), en utilitzar amb excel·lència narrativa els extrems: la veu d'un nen explicant acudits en una guerra en què la mort s'amaga a cada cantonada.

L'escenari és una ciutat presa on els bombardejos es repeteixen dia rere dia. Un nen ha de creuar cada dia tota aquesta ciutat per anar a l'escola. Els qui la prenen són milicians, homes durs que reparteixen pallisses sembrant el terror i per als qui la vida no té cap valor. El pare del nen, entre d'altres, rep una pallissa. I aquest és el ressort de sortida per a un nen que vol que el seu pare sigui com un heroi.

Per cridar l'atenció als milicians el nen comença a explicar acudits. L'humor contra la mort, el riure contra l'agonia pugen al mateix tobogan bèl·lic del córrer dels dies. La quotidianitat de la vida no s'atura davant d'una guerra, la gent ha d'anar a treballar, les famílies alimentar els seus fills. I el relat de la quotidianitat enfront de l'horror és l'altre punt d'inflexió, una altra genialitat de Maarouf que sap aprofitar els contrastos.

Es tracta, a més, com Mazen Maarouf, de refugiats, d'històries de vida que l'escriptor coneix molt bé. Maarouf va viure tota la seva vida com a refugiat palestí al Líban fins a 2011. Amb un peu a l'infern, aquests refugiats tenen una llarga història bèl·lica i d'exili al darrere. Per als palestins com ell, va començar amb la Nakba, l'anomenada «destrucció» o «catàstrofe», l'inici de la tragèdia nacional: 750.000 palestins van fugir a països veïns o van ser expulsats per tropes jueves després del naixement d'Israel al maig de 1948.

Per Mazin Maarouf l'escriptura faria de via d'escapament. En el paper com a redempció, de forma literal després que el 2011 la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi, una organització que ofereix reubicar escriptors perseguits en una població segura, li oferís asil a Reykjavík. Ara és el principal traductor de literatura islandesa a l'àrab i està nominat aquest any al prestigiós Man Booker Prize.

L'humor a Acudits per a milicians trenca els marges sagrats, desafiant la mort. Funciona com a trinxera, com a defensa d'una tragèdia per tots. És així com aquests acudits superen la mort, domestiquen els seus mercenaris, tornen gegants els nens i creen un món nou allà on ja és tot cendra.

Maarouf va treballar durant anys de professor de Física i Química abans de dedicar-se a l'escriptura, el periodisme i la traducció. Com a periodista ha treballat per a mitjans com Al-Quds-el-Arabi (Londres), Qantara (París) i Kalima (Abu Dhabi), entre d'altres. Ha publicat tres llibres de poemes: El nostre dolor s'assembla al pa (2000), La càmera no captura ocells (2004) i Un àngel sobre l'estenedor (2012), i els seus versos han estat traduïts a diversos idiomes. Al seu torn, l'escriptor ha traduït a l'àrab notables escriptors islandesos, entre els quals destaca Sjón. Amb el seu primer llibre de narrativa, Acudits per a milicians, va obtenir el premi Almutaqa, l'equivalent al Man Booker àrab, i ha estat traduït també a nombroses llengües.