Apuntava a estrella del pop, però el seu ingrés al Conservatori Nacional de Música en la seva Lima natal quan tenia disset anys va provocar que Juan Diego Flórez s'endinsés pels camins de la lírica. Avui és un dels millors tenors del món i omple els grans teatres d'òpera dels cinc continents. Després de protagonitzar dimarts a la nit un recital al Palau de la Música Catalana, l'intèrpret peruà rememora en una entrevista els seus inicis durant els anys noranta, quan la seva mare María Teresa mostrava la seva preocupació perquè «pensava que ho passaria malament, que passaria gana amb la música», així com el seu debut a La Scala de Milà amb tot just 23 anys.

A la vegada, l'artista reflexiona, amb l'experiència del temps passat i les més de dues dècades que porta als escenaris, sobre el que defineix un bon cantant. Segons la seva opinió, «la veu no és el principal. Sembla increïble dir-ho, però hi ha molts cantants que han fet grans carreres i tenien poques possibilitats vocals i tècniques, però tenen carisma, tenen presència escènica, et treuen una llàgrima quan els escoltes». Per a l'artista, és necessari conjuntar diversos elements com la personalitat i la capacitat d'emocionar, perquè «pots tenir veu, però ser avorrit».

Juan Diego Flórez destaca que ara hi ha molts joves, principalment de l'est d'Europa, que «venen molt preparats, que saben molta música, saben llegir-la, tocar el piano, cantar i actuar molt bé, amb molt bona presència». Un altre dels projectes en els quals està molt concentrat és Sinfonía para el Perú, un programa que pren la música com a factor d'inclusió social i que comporta que actualment hi hagi 8.000 nens desafavorits, «molt pobres, que mitjançant la música milloren les seves vides».

Implantat fa vuit anys, amb col·laboradors externs com la Fundació Telefónica, el cantant defensa, quan cita dos estudis duts a terme des de fa un lustre, que tots els qui participen «no només adquireixen una major autoestima i se senten més segurs de si mateixos, sinó que tenen una millor estima pública, se senten estimats, i això és clau per vèncer la pobresa».

Al mateix temps, el cantant llatinoamericà afirma que entre les participants s'ha reduït l'embaràs adolescent, la violència, a la vegada que han millorat als seus estudis i ha disminuït el treball infantil.

Tampoc obvia que musicalment han avançat «molt» i que alguns dels que van començar amb sis anys avui són a la Orquestra Academia Simfonía por el Perú, que «ja és una orquestra en l'àmbit nacional, que comença a fer tours pel món» i aquest any anirà a Lucerna, Salzburg o Dubayy, «portant el missatge de la inclusió social a través de la música». L'objectiu és que d'aquí a dos anys els nens implicats ja siguin 25.000.

Un públic molt calorós

Encantat de ser de nou a Espanya, «amb un públic molt calorós», indica que després de Barcelona té previst actuar a Valladolid, València i, posteriorment, a Oviedo. I el 9 d'agost serà al festival Castell de Peralada, amb la soprano Ruzan Mantashya i l'Orquestra Simfònica del Vallès.

Com ja s'ha convertit en una tradició, no amaga que després d'interpretar les àries d'òpera en alguns dels seus recitals traurà la seva guitarra «i oferiré al públic temes llatinoamericans». «Em sento molt feliç de fer-ho perquè vaig créixer amb aquesta música, a casa meva no s'escoltava òpera», explica.

Quan li pregunten sobre nous projectes, fa broma que «normalment són secrets», però afegeix que cantarà un Faust, estarà en una producció de La Bohème l'any vinent a Zuric i també en una versió de Werther al Royal Opera House al setembre. A final d'any debutarà a la Xina, on li consta que existeix una gran afició per l'òpera, com passa al Japó, «on és increïble perquè et persegueixen pel carrer, com si anessis The Beatles».

Segons el seu parer, tant en aquesta part d'Àsia com en altres llocs com Dubayy o Abu Dhabi «és un bon moment per a l'òpera». En canvi, creu que a Europa «cal fer un esforç perquè la joventut segueixi els passos dels adults que encara van a l'òpera perquè, si no, hi haurà un sotrac generacional». «Depèn dels teatres i de com atreguin als joves perquè vagin a l'òpera», conclou.