Tan fascinant com captivador, Alan Lightman aconsegueix a Los sueños de Einstein una seductora manera d'explicar el costat més humà del geni de la física, el dels somnis. Reeditat aquest mes per Libros del Asteroide, és una oportunitat de fer-se amb aquesta meravella literària, traduïda a més de trenta idiomes.

Corre l'any 1905 i Albert Einstein encara no és famós, encara no és premi Nobel, encara treballa en una modesta oficina de patents de Berna, capital de Suïssa. Totes les seves idees encara estan pendents de ser bolcades al paper i canviar per sempre el món creant l'equació més revolucionària de la física moderna. És en aquest precís instant al qual viatja en la ficció Alan Lightman, autor de Los sueños de Einstein, quan el pensament del científic es troba en estat potencial, el qual el fa lliure d'equivocar-se, de repensar, de tornar el món de cap per amunt. En resum, de somiar mons i universos diferents.

Una de les conclusions que emergeixen de la teoria de la relativitat d'Einstein és que el temps és relatiu. És la ment la que crea el temps. El temps no existeix independentment de la percepció humana. Alan Lightman imagina en cada un dels relats un món diferent pres d'un tipus de temps diferent, com s'ho imaginaria el mateix Einstein en tornar relatiu el temps.

En un d'aquests mons el futur no existeix, o almenys és tan impossible d'imaginar-lo com que l'ésser humà sigui capaç de volar pel seu propi compte. En un altre món, el temps corre cap enrere. En un altre, el temps passa a la vegada en tres dimensions, de manera que és possible fer tres accions alhora. Cada un d'aquests temps, cada concepció que tenen els éssers que habiten aquests mons, té conseqüències directes en les seves vides. En el qual el temps és infinit, molts s'abandonen a la ganduleria mentre que altres no deixen d'aprendre idiomes. En el qual el temps té un nucli on aquest s'atura, trien el moment més preuat de les seves vides per a romandre al costat d'aquesta vivència per sempre.

Einstein mai va elaborar una estrafolària teoria matemàtica. Li agradava pensar de forma visual, creant experiments en la seva ment i intentant solucionar-los al seu cap fins a poder veure les idees i els principis físics amb una claredat cristal·lina.

Alan Lightman aconsegueix aquesta mateixa claredat explicant trenta mons on el temps és una cosa diferent. I el que és més important, acosta al lector la possibilitat d'imaginar altres mons i altres existències possibles. En els interludis relata petits fragments de la vida del geni, successos simples en els que conversa amb el seu amic íntim, Michele Angelo Besso, amb qui el geni de la física comparteix les seves idees.

Tot i que el temps en tots els relats són «relatius», no deixen de portar la data de 1905, que és l'any miraculós per a Einstein, quan va publicar a Annals de la Física quatre articles destinats a fer història. Max Planck, el pare de la teoria quàntica, compararia llavors a Einstein amb Copèrnic.

Alan Paige Lightman, l'autor d'aquesta meravella literària, és un físic nord-americà, escriptor, i emprenedor social. Ha exercit a les facultats de Harvard i a l'Institut de Massachusetts de Tecnologia (MIT), on és actualment professor d'Humanitats. Los sueños de Einstein, publicat per primera vegada el 1993, el llançarien a la fama com a autor d'un best-seller internacional que es traduiria a més de trenta idiomes. Adaptat a dotzenes de produccions teatrals independents, és un dels «llibres comuns» més utilitzats en els campus universitaris.