Mentre tot Europa es consumeix entre les guerres napoleòniques, els joves amants es veuen arrossegats pel remolí de la passió, el veritable motor del món. Traduïda per primera vegada al català per Edicions del Periscopi, La passió és la novel·la més lloada de Jeanette Winterson, un clàssic modern que la confirma com una de les millors escriptores britàniques.

Venècia. Finals del segle XVIII. Henri, el protagonista, un jove cuiner al servei de Napoleó, relata una festivitat en el seu poble, on, un cop l'any, es fa una pila enorme i se li cala foc com a forma de cremar tot allò dolent del passat. Un any, l'últim abans de ser enviat a l'exèrcit, un dels seus veïns, en un atac de desolació, mentre tot Europa entrava en guerra, va començar a portar a la pila tot el que tenia. Ningú al poble el va parar ni li va dir res. «Semblava que volia fer-ho, que ho feia per nosaltres. Que enderroqués les nostres vides per deixar-nos començar de nou. No seria així, com tampoc no podrà ser quan Napoleó va calar foc a mig món». És la metàfora de la qual se serveix Jeanette Winterson per recrear l'estat de l'Europa de les guerres napoleòniques i amb la qual comença aquesta fabulosa novel·la, La passió, aclamada per la crítica com un clàssic modern.

Henri s'enamora perdudament de Villanelle, una bellíssima criatura de pèl vermellós i peus deformes que coneix com ningú els secrets de les góndoles i de les sales de joc. La trama, que podria tractar-se d'una novel·la romàntica sense massa vol, en mans de Jeanette Winterson es converteix en una aventura èpica on la guerra i la mort fan de contrapès amb la passió dels joves enamorats. « La passió no parla de la Història amb majúscules; tampoc és una novel·la romàntica... El que vaig voler va ser parlar d'un món peculiar que servís de mirall secret per perfilar i multiplicar les possibilitats del nostre propi món. Només cal mirar-se en aquest mirall, i aquí estem, ubicats en un altre temps i un altre lloc, i amb una altra vida entre mans», segons paraules de la mateixa Jeanette Winterson.

L'autora descriu aquesta passió com una inexplicable i abassegadora força que és capaç de fer-nos tocar els núvols, arrossegar-nos, engrandir-nos o destruir-nos per sempre. En la novel·la, la passió adopta formes diverses: és la passió que França en general sent per Napoleó i la seva ambició imperial; és la passió per una misteriosa dama veneciana; és la passió tràgica de Henry per Villanelle.

« La passió de Jeanette Winterson és una novel·la meravellosa. És una festa literària. Un cop llegida s'entén que consagrés l'autora com una de les escriptores contemporànies més importants en llengua anglesa. Ens convoca per parlar-nos de les diverses formes d'entendre i viure la passió. Ens provoca, ens hipnotitza, ens fa gaudir de la bona literatura, amb uns personatges extraordinaris», comenta Aniol Rafel, qui va rescatar com a editor de Periscopi l'èxit de l'escriptora anglesa, publicat per primera vegada el 1987, i fa possible la seva edició en català.

En català fa molt de temps que les poques coses que s'havien publicat de Jeanette Winterson estaven descatalogades, mentre que en castellà tenia cada dia més públic. La seva editorial en castellà, Lumen, fins i tot té una col·lecció específica per a ella. La publicació de La passió, en traducció de Dolors Udina, intenta ser un primer pas per incorporar a la normalitat de poder llegir en català una autora de primer nivell.

Filla adoptiva d'una parella evangèlica, Jeanette Winterson va rebre una educació religiosa i va començar a escriure sermons als sis anys. Als setze va marxar de casa després de dir-li a la seva mare que s'havia enamorat d'una dona. Ha estat guardonada amb diversos premis com a l'IBW dels Estats Units. Considerada una de les millors autores angleses del segle XXI, el 2006 va ser nomenada oficial de l'orde de l'Imperi Britànic i el 2018, comandant de l'orde de l'Imperi Britànic pels seus serveis a la literatura.