Traduït per l'editorial Males Herbes, Torn de nit marca el retorn de Stephen King al català. Present a totes les llibreries, el seu èxit es deu al fet que és una compilació perfecta de contes dels primers anys del «rei del terror».

No és en va dir que la primera dècada de Stephen King com a escriptor va ser la millor. Són els anys d'un debut literari amb Carrie (1974) que es convertiria en fenomen literari amb milers de vendes, seguit d' El misterio de Salem's Lot (1975) i El resplandor (1977), collita d'èxits que acabaria de llançar a la fama l'escriptor de Maine. Anys en què King, que escriu relats des que anava al col·legi al costat del seu germà, explota el gènere del terror com ningú ho havia fet fins aleshores. És d'aquesta època, i dels anys immediats que la precedeixen, la recopilació de contes Torn de nit (1968 i 1977), que publica Males Herbes i que segueix sent avui dia un dels indispensables de totes les llibreries de Catalunya.

Diu el pròleg: «en notem la forma [de la por]. Els nens la capten fàcilment, i en acabat l'obliden i la tornen a aprendre de grans. La forma és allà, i al final la majoria acabem entenent el que és: la forma d'un cos sota el llençol. Totes les pors en fan una de sola i enorme, totes les pors que tenim són parts d'aquesta gran por [?]. És el nostre cos. I el gran atractiu dels relats de por de totes les èpoques prové del fet que ens serveixen com a assaig de la nostra mort». És cap a aquesta forma, aquesta ombra de la por, present en el més profund de l'ésser humà, al qual Stephen King es dirigeix i amb les històries sap imantar els seus lectors.

Alguns critiquen que la qualitat de l'obra de King varia, i molt, segons el text, l'any, el tema, si és més lligat a la seva història personal o es dirigeix cap a la fantasia. Que té obres increïbles, com Misery (1987), o llibres francament dolents, com Insomnio (1994). No obstant això, el gruix de la seva obra, des d'anys enrere, quan estava a punt de quedar estancat a la secció de best-sellers (tots els seus llibres ho són), on la crítica va començar a veure el veritable llegat que es coronaria com el «rei del terror». Stephen King explica històries addictives, on els successos quotidians es poden tornar sinistres d'un moment a l'altre. I és aquesta quotidianitat, tan ben narrada, aquesta vida americana descrita en la seva obra, la que fa de contrapès contra un terror absorbent i únic.

Torn de nit es dirigeix cap al costat més fosc d'aquesta nit que és la creu del mapa de King des que es va apassionar per les històries de terror. Aquesta ombra que és el generador de la seva força interminable, la mateixa que el converteix no només en un fenomen editorial, sinó en un bussejador de la part més fosc que habita l'esperit humà.

Els contes de Torn de nit ( Jo sóc la porta, Els nens de les panotxes, Jerusalens Lot, De vegades tornen, L'últim esglaó de l'escala, etc.) mostren alhora un Stephen King que buscava la diana en les seves històries i que escrivia per gust, com a un King que es torna fenomen, al qual l'èxit aviat el portarà pel camí de les addiccions, com l'alcohol i la cocaïna. Prova amb l'estil, busca la seva pròpia veu, es fica a l'interior dels personatges, rearma els escenaris que tindran en Maine com a fortalesa.

King ha escrit novel·les de terror, ficció sobrenatural, misteri i literatura fantàstica. Ha venut més de 350 milions de còpies i en la seva gran majoria han estat adaptats al cinema ia la televisió. Ha publicat 62 novel·les, set d'aquestes sota el pseudònim de Richard Bachman i set llibres de no-ficció. Ha escrit, a més, al voltant de dos-cents relats. Ha guanyat nombrosos premis, incloent-hi el Premi Bram Stoker en tretze ocasions, el British Fantasy set vegades, el Locus en cinc oportunitats i el Premi Mundial de Fantasia quatre vegades, entre d'altres.