Col·lectiva
Casa de Cultura de la Diputació de Girona · Fins el 22 de juny · De dimarts a divendres d'11 a 20 h / Dissabtes d'11 a 18 h · Festius tancat
Els noms de les coses mai són innocents. De fet, la seva manca d'innocència és, en gran mesura, fruit de la imprecisió: «La major claredat del llenguatge -escrivia, el 1921 a La Veu de Catalunya, el filòsof d'Olot Josep Maria Capdevila- és assolida quan, expressant accidents i artificis, més precisos, més collidors que no la natura, s'endevina la línia que va de l'accident o de l'artifici a la natura, de la perifèria al centre». O, dit d'una altra manera: qualsevol generalització amaga o conté elements nuclears que, fins a cert punt, són els que en determinarien el contingut real. Per exemple: si un festival es diu Sismògraf (com el que s'acaba de celebrar a la capital de la Garrotxa) és perquè aspira a detectar uns «moviments subterranis» que, a ull nu, podrien passar desapercebuts («Sismògraf treballa per ser l'epicentre de la dansa a Catalunya», confessen els seus responsables). De manera anàloga, si un festival es diu Inund'Art (i més enllà del joc de paraules evident i un xic parvulari) és perquè vol fomentar la seva naturalesa diluvial per sobre de qualsevol altra consideració, com ara la d'explorar aspectes o conceptes més ben delimitats dins el marc de les pràctiques artístiques contemporànies. Per entendre'ns: hom pot triar alguns elements del calaix de sastre i organitzar-los a partir de criteris curatorials (siguin els que siguin) o bé agafar el calaix i, bo i donant-li la volta, abocar-ne els continguts desordenadament a sobre de la taula.
Si acceptem (de fet, fa catorze edicions que ho acceptem) que el criteri que mou Inund'Art és no tenir criteri, aleshores el nom adquireix tot el sentit reclamat per Capdevila: una inundació és exactament això, és a dir, una riuada esporàdica que submergeix allò que, normalment, es troba a recer de l'aigua. Mentre es produeix, el sentiment imperant és el de desconcert: només després, un cop s'enretiren les aigües, hom pot avaluar-ne els efectes i, en el millor dels supòsits, aprofitar els diferents materials de sedimentació. Quin és el llegat d'Inund'Art? La idea dels seus organitzadors és promoure «la creació, la producció i l'exhibició de propostes artístiques centrades en les arts visuals dins l'àmbit de l'art contemporani» mitjançant una mostra que inclou «exposicions, instal·lacions interactives i participatives, intervencions a l'espai públic, recorreguts sensitius, performances, accions i propostes interdisciplinàries a diferents espais de la ciutat i en les diferents sales de la Casa de Cultura de Girona». Poca broma: un poti-poti amb regust contemporani on qui més qui menys s'apunta, començant pel Bòlit i acabant per l'Escola Municipal d'Art (la única condició és que tot plegat sigui molt gironí).
Entre la instal·lació dels joves MENA que narraven la casa dels seus somnis a la plaça dels Mercaders i l'exposició que acull la Fundació Fita del grup Girona ens emociona hi ha la mateixa distància que separaria, per exemple, un pernil d'Olot d'una guitarra elèctrica. Tampoc té res a veure la proposta fotogràfica d'Eugeni Prieto (interessant en qualsevol altre context) i la de Levi Orta, tot un al·legat crític de la còpia política entesa com a propedèutica social... I així podríem seguir, inventant binomis impossibles en un projecte que no aspirés, només, a ser radicalment popular. Tornant a Capdevila: «L'art popular, doncs, tindria per contrari l'art de cenacle, l'art que es nega a expandir-se a gent de tota mena».
