El director de La Fura dels Baus, Carlus Padrissa, ha assegurat que la companyia s'ha «mantingut al marge del problema» del conflicte català perquè són «universalistes» i entén que avui dia cal «pensar en global». «La Fura sempre s'ha mantingut al marge d'aquest problema perquè sempre hem viatjat molt per tot el món, així que som universalistes. Crec que és bo que un s'administri a si mateix i pugui decidir localment, però cal pensar en global», ha assenyalat en una entrevista amb Europa Press el director.

El dramaturg ha visitat Madrid amb motiu de l'estrena de la seva adaptació de Carmina Burana per commemorar el desè aniversari de l'òpera, que es podrà veure al Teatre Calderón de Madrid fins al 30 de juny. Padrussa ha afirmat que el conflicte català és un «problema» que sorgeix «per falta de diàleg entre Espanya i Catalunya» i que, a la llarga, això podria perjudicar la cultura catalana, que «tindrà menys sortida». Tot i això, creu que «tot es normalitzarà perquè Espanya és molt oberta i els seus pobles depenen els uns dels altres».

Padrissa ha apuntat que, al seu judici, l'enfrontament ha estat un malentès en el qual «molta gent s'ha sentit maltractada» i ha subratllat que «hi haurà una mica més d'autonomia per a totes les regions, però sense trencar llaços» perquè, en la seva opinió, una mica de federalisme va bé «si es fa de forma legal i sense cap ensopegada».

D'altra banda, el director català ha destacat la importància de Carmina Burana com «un ritual que surt cada mes», alhora que ha explicat que en aquesta nova versió de l'obra s'ha inclòs una «mirada contemporània» que ha comptat amb «el toc» de La Fura per realitzar alguns canvis en l'àmbit formal. En aquest sentit, el director ha apuntat que ha convertit aquesta cantata en una «òpera esfèrica», una idea per a la qual els espectadors són al centre i tot el que passa orbita al voltant d'ells «com si fos un cosmos», fugint de «la frontalitat i el 2D» per fomentar el «caràcter immersiu» de l'obra.

Així mateix, dins el contingut s'ha atorgat «gran importància» a la història d'una nena que es torna dona «prenent el seu poder» i «alliberant-se de les cadenes que la lliguen al principi», una referència al feminisme i a l'alliberament de la dona actual «que se sent deesa perquè ha pres una decisió voluntària», aconseguint la seva independència.

Padrissa ha al·ludit l'autocensura en l'art, recordant que «no és el mateix actuar amb un públic adult que per a tots els públics». En aquest sentit, ha recordat que en aquesta nova versió de Carmina Burana hi ha escenes «indirectament sexuals» que s'exposen «de manera que no creen traumes als nens». «Però pel que fa a la ideologia i continguts no hi ha cap tipus de censura. Volem que aquesta versió sigui accessible per a aquells que venen per primera vegada a veure un espectacle així, que sigui una obra que permeti estimar l'òpera», ha comentat el dramaturg.

Clàssics adaptats

El director ha subratllat que «el públic més tradicional sempre es queixa de les adaptacions dels clàssics». En aquest sentit, ha assegurat que hi ha òperes clàssiques que en la seva estrena són un fracàs absolut i que s'adapten a l'actualitat «gràcies a les persones que van obrint noves percepcions i estètiques», permetent ampliar el públic sense perdre l'essència de l'obra. Així mateix, assenyala que Carmina Burana és una òpera pensada perquè l'espectador «faci volar la seva imaginació», alhora que ha subratllat que «l'art ha d'estar en constant efervescència perquè si no es mor». «Sempre hi ha una lluita entre els clàssics i els moderns. Els conservadors pensen al principi que s'ha destrossat l'òpera, però acaben dient que no està tan malament. Ells mateixos s'adapten a les adaptacions», ha postil·lat.

«Norma» a Grècia

Padrissa ha estrenat recentment a l'Odèon de l'Acròpolis d'Atenes la seva nova obra Norma, amb la qual pretén conscienciar, a través de la música, sobre la problemàtica de les illes de plàstic i la immigració. En aquest sentit, el dramaturg català ha explicat que des de La Fura dels Baus sempre s'ha tractat de reflectir «el dolor i la preocupació de l'home contemporani» que, al seu parer, va prenent diferents formes al llarg de la història. Així mateix, i després del seu èxit a Grècia, el director ha indicat que «és possible» que aquest nou espectacle visiti Espanya, si bé encara no hi ha data concreta.