Adam Sandler no estrena cap pel·lícula en un cinema des del 2015. El motiu? El seu conveni en exclusiva amb Netflix, que li permet rodar les pel·lícules que vol i amb qui vol, a vegades per jugar-se-la amb projectes molt personals (com The Meyerowitz Stories, de Noah Baumbach) i en d'altres per a fer les seves impagables comèdies envoltades de vells amics. Criminales en el mar, acabada d'estrenar, pertany a aquesta darrera categoria.

Sandler és un dels casos d'infravaloració més clamorosos de la història de la comèdia nord-americana. D'acord que el seu cinema no és per a tots els paladars i d'acord que no tots els seus treballs funcionen al mateix nivell, però no hi ha dubte que té un estil molt propi que passa per reivindicar el nen que tots portem dins. Aquest relat, que porta elaborant des dels seus primers èxits a principis dels 90, adopta sovint la forma d'un humor gruixut i passat de revolucions, però els seus films sempre transmeten una singular emotivitat que diu molt d'ell i de la seva categoria d'autor, que ho és.

Qui vulgui aprofundir més en el tema que vegi el seu especial per a Netflix, que és un conglomerat d'actuacions en directe: és, a banda d'una constatació del seu talent, la millor manera d'entendre con concep la comèdia i la vida. El seu acord amb la plataforma porta anys cristal·litzant en una o dues pel·lícules a l'any; algunes són per passar l'estona i prou (cas de The Do-Over, per exemple) però en té d'altres, com La peor semana o Sandy Wexler, que mereixerien una reivindicació.

Ara ha estrenat Criminales en el mar, que suposa el seu retrobament amb Jennifer Aniston vuit anys després de Sígueme el rollo. Es tracta d'una aproximació, lleugera però tremendament efectiva, a la comèdia criminal hereva d' Un cadàver a los postres conjugada amb l'homenatge a les intrigues de sobretaula inspirades en Agatha Christie i del cinema d'espies europeu dels anys 60.

Els protagonistes són un policia i una perruquera que se'n van de viatge a Itàlia per consumar la lluna de mel que mai no van tenir, i es troben involucrats en un assassinat a bord d'un iot. A partir d'aquí, la pel·lícula bascula entre la paròdia del thriller i el retrat sentimental, i funciona especialment bé quan se'n riu dels llocs comuns del «polar» i el llenguatge tradicional de les buddy movies. La química entre Sandler i Aniston és, com era d'esperar, la clau de la funció, que inclou secundaris de la talla de Luke Evans, Gemma Arterton, Shiori Kutsuna, Luis Gerardo Méndez, Ólafur Darri Ólafsson, Dany Boon i Terence Stamp.