28 de juny de 2019
28.06.2019
Diari de Girona
Música

Amaia: «L'etiqueta d''OT'» no em molesta, he sortit d'aquí i al final soc famosa gràcies a això»

La jove cantant navarresa, guanyadora del «talent» de Televisió Espanyola el 2017, publicarà el seu primer treball discogràfic el pròxim mes de setembre

28.06.2019 | 00:07
Amaia Romero confessa que el pop clàssic espanyol ha marcat les cançons del seu àlbum.

Amaia Romero (Pamplona, 1999) es pren les coses amb calma per pura necessitat després de ser l'epicentre de la tempesta perfecta generada després de la seva victòria a Operación Triunfo i representar Espanya a Eurovisió -al costat d'Alfred García. Va ser un 2018 de bojos que va acabar al desembre amb Un nuevo lugar, la primera cançó de la seva carrera.

Allunyant-se de la velocitat que caracteritza tots els llançaments dels participants al talent de TVE, la navarresa va seguir marcant els temps i no va ser fins la passada primavera quan va compartir dos nous temes, El relámpago i Nadie podía hacerlo, com a aperitiu del que serà el seu primer àlbum un any i mig després d'imposar-se al programa televisiu.

«Al mes de setembre surt el disc», confirma la cantant, sense voler encara donar un dia concret. «Puc avançar que està tot acabat. Els últims detalls que faltaven fa uns dies ja estan fets. El títol i tot això ho anunciaré més endavant», es disculpa somrient i pausada; marcant els temps.

No és l'habitual, ja que la discogràfica Universal Music acostuma a encadenar un llançament relacionat amb OT darrere l'altre, cosa que Amaia valora: «Ells -els altres concursants- hauran volgut treure'l. Per a mi no hi ha res que estigui malament o bé. Jo he aconseguit tenir prou llibertat a l'hora de prendre les decisions i ho he pogut controlar tot, així que estic bastant contenta».

La cantant també avança en aquest punt que, encara que el procés va començar amb Raül Refree -productor de Rosalía o Sílvia Pérez Cruz- com a productor, finalment als comandaments hi ha Santiago Barrionuevo, del grup argentí Él mató un policía motorizado. Amb la mateixa Amaia involucrant-se en la producció per aquest afany tan característic de no deixar-se fer.

«He pogut involucrar-me una mica en la producció i he après moltíssim. Volia tenir cura de tot i estar pendent de tot, i ho he aconseguit. Òbviament, amb moltes persones aconsellant perquè és la primera vegada que ho faig i no tinc experiència, però a poc a poc he anat tenint més clares les coses perquè al principi no sabia el que volia», reflexiona.

Els avenços ja presentats apunten a un so delicat i intimista, que ella mateixa defineix a grans trets com «un disc de pop clàssic espanyol». «S'acosta molt a les cançons velles de La Oreja de Van Gogh quant a estructura i també en les lletres. És bastant pop de tota la vida, que a mi m'encanta», planteja.

Aclareix en aquest punt que no ha estat gaire «planejat», sinó que «ha sortit així», alhora que avança que «també hi ha alguna cançó a guitarra i veu que es pot allunyar d'aquest estil». Però insisteix, apuntalant amb una anècdota: «En el primer concert que vaig fer a Múrcia al maig una persona em va dir que li recordava a La Buena Vida. Sí que té un so més actual amb molts sintetitzadors, però les cançons són molt de pop clàssic espanyol». Ho podran comprovar els assistents al concert que oferirà l'11 d'agost al Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols.

Sobre l'amor i el rebuig que provoca haver passat per un programa com Operación Triunfo en funció del bàndol, apunta Amaia que aquesta va ser una «etapa que ja ha passat» i ara està en «una altra de totalment diferent». «L'etiqueta d' OT a mi no em molesta, he sortit d'aquí i al final soc famosa gràcies a això». Haver passat per un programa amb aquest impacte fa que els seus molts seguidors esperin ansiosos el llançament d'aquest àlbum de debut, cosa a la qual la navarresa assegura no prestar «gaire atenció». «No vull que aquesta pressió afecti en el mal sentit, tot i que soc conscient de les expectatives», remarca.

I riu obertament en confessar: «Llegeixo molt Twitter i em fico molt a les xarxes per veure què diuen de mi. Si m'afectés, no ho faria, però m'entreté molt. Twitter al final és una plataforma que està molt sobrevalorada, amb una minoria de gent que sembla que és moltíssima però en realitat és molt poca i no és gens representativa de la realitat». Afirma, a més, que la «majoria» dels seus seguidors no estan a Twitter, tot i que també agraeix «moltíssim» tot el suport que rep en aquesta i en altres xarxes socials.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook