Tenint present que la mort s'apropava, la directora de cinema francesa Agnès Varda, qui va morir el març passat als 90 anys, va voler deixar una carta de comiat en forma de documental, en la qual narrava la seva particular visió del món, i sobretot del setè art. Varda per Agnès, que aquesta setmana arriba al cinema Truffaut de Girona, proposa un emotiu recorregut a través del llegat creatiu de la coneguda com a «àvia de la nouvelle vague», oferint imatges inèdites i el seu propi testimoni.
Pionera de la nova onada del cinema francès, així com de la visió feminista del setè art, la realitzadora francesa va saber combinar l'experimentació formal amb una mirada tendra i curiosa cap a temes poc tractats en el cinema i en ocasions considerats banals. «Res és banal si hi poses amor i empatia», assegura la directora en aquest mateix documental.
Varda per Agnès vol ser també un homenatge al seu gat, de nom Zgougou, en forma d'instal·lació audiovisual. Un documental que mostra diversos dels seus treballs, sempre acompanyant les imatges d'una explicació. Cinema de proximitat capaç d'oferir delicats retrats sense renunciar a un humor intel·ligent. Des de les vídues de Noirmoutier, una illa del nord de França on estiuejava de jove al retrat fílmic dels veïns i les veïnes del carrer de París en el qual Varda es va instal·lar durant la dècada dels 70 són exemples d'aquesta particular visió del cinema.
Per a Agnès Varda -que va ser reconeguda gràcies a Cleo de 5 a 7 (1962), film en el qual enregistra dues hores de la vida d'una cantant que es troba pendent de rebre unes proves mèdiques per saber si té càncer-, el cinema «ha de ser un testimoni del que és real», però la realitat que mostra «és també fantasiosa, té un punt d'artifici».
La cineasta va visitar Girona el 2011 per rebre el premi Liberpress de Cinema, en un reconeixement a la seva atrevida mirada rere la càmera, així com al seu compromís amb el feminisme i els drets humans.
Consulta la cartellera aquí.
