El 27 de maig de 2009 a l'Estadi Olímpic de Roma, el Barça d'en Pep Guardiola va guanyar joiosament la final de la Champions al Manchester United. Fins i tot Messi va marcar de cap tot donant efecte a la pilota després d'una centrada prodigiosa de Xavi. Era l'any del triplet. Unes hores abans, un grup de gironins entràvem al restaurant Rosetta, prop de la plaça del Pantheon, un d'aquells indrets de la ciutat eterna on la història et surt a trobar a cada cantonada. Bon peix, millor vi. A la taula del cantó un grup ben maco: Joan Manel Serrat, Carles Sans, Ferran Adrià, Juli Soler. Salutacions i abraçades. Alegria.

A iniciativa d'un conegut industrial gironí, el nostre grup deixa en mans d'en Josep Pitu Roca el tema de la beguda. Canvi de cara total quan el cambrer ens comunica que la policia romana havia prohibit la venda i consum d'alcohol des del matí. En Pitu mirava en Juli. En Juli, des de la seva taula, demanava calma amb un gest. Deixem-ho en mans d'en Juli, deia en Pitu. Comença la negociació. Tots dos van cap a dins. Déu n'hi do, devia pensar l'amo, amb els d'El Bulli i d'El Celler dinant a casa i no poden beure un got de vi. Pocs minuts després els cambrers comencen a repartir unes teteres. No són infusions. És un magnífic borgonya blanc camuflat. Algu va dir, contemplant l'actitut sòbria i el posat d'en Juli Soler en tornar a la taula triomfador: «Aquest home és l'autèntic duc de Borgonya».

Jo havia conegut Juli Soler quan era director del restaurant fundat pel Dr. Schilling i la seva dona, Marketta. Llavors en Ferran Adrià devia estar encara fent la mili a Cartagena amb en Fermí Puig o potser ja feia les primeres estades al Bulli de la ma d'aquest darrer (amic d'en Juli des dels temps jovenívols a Granollers, quan el nostre protagonista hi portava La Sila, un bar musical). Un dia en Jaume Font es va trobar alcarrer amb en Juli i quedaren que pujaríem a El Bulli. Era encara al principi de l'estiu. Un vespre, amb en Jaume, enfilàrem cap a Roses en el seu Ford Fiesta. Jo no donava crèdit que aquell camí de cabres que era la ruta fins a cala Montjoi pogués acabar en un restaurant de ­categoria i pensava en com seria la tornada.

Del sopar tinc un record que amb en Jaume vàrem intentar refer a les nostres memòries arran de la mort d'en Juli. Amb la seva particular ironia, que certament havies d'entendre i interpretar, amb les frases absurdes de triple sentit però que ho explicaven tot. Un veritable diccionari solerià. Diàleg Juli Soler-Jaume Font només seure al Bulli en aquells primers vuitanta. «Nens, què us agrada per beure?». «El que tu vulguis». «Dons mira, ara vull un vas d'aigua perquè tinc set, hola, ehhhh, nens, soc aquíiiii....., el que us agradi a vosaltres». En Jaume va anar per feina. «Potser un borgonyet blanc».

El vi de Borgonya fou una de les grans passions i enamoraments d'en Juli. Un vi de petits productors que coneixen al ­detall cada solc de les seves finques a ­vegades mínimes. El terroir. I d'aquelles ­subhastes mítiques del nou vi a Beaune de tots els novembres, on el nostre duc de Borgonya n'era el rei. Dimarts vinent a les set, a l'auditori Josep Irla i a iniciativa de la Universitat de Girona, es farà un ­homenatge a Juli Soler quan ara fa setanta anys del seu neixement i quatre que ens va deixar. Tot això ho mourà en Pitu Roca, que introduirà diverses personalitats en clau del «coup de coeur» per la Borgo­nya.

Jo no hi podré anar, però avui no vull deixar de recordar en Juli. Ja ho va dir en Ferran Adrià: «Sense ell, El Bulli no hauria existit». En Juli, el tiet, com li deien els antics col.laboradors que regalimen pels cinc continents, s'esforçava a no oblidar els amics i al territori empordanès on El Bulli hi va arrelar. Mantenia el tipus, elegantment com correspon a un duc , tant en temps d'elogis com quan varen viure no tant sols les màximes dificultats sinó també importants desqualificacions als inicis de l'etapa de creativitat per la qual foren universalment coneguts. No pretenia ser necessàriament còmode ni falsament agradable. Pero sempre fou autèntic i tot un senyor.

(P.S.: Pitu, guarda'm una copeta del que segur us beureu acabat l'acte....)