L'oli d'oliva és un dels tresors significatius i identitaris de la cultura i la gastronomia de Catalunya, en general, i de manera més concreta, de l'Empordà. A banda de ser un element imprescindible de la nostra cuina, també s'ha anat convertint en una moda poder realitzar «tastets d'oli d'oliva» que ja formen part de l'oferta turística del territori. A més ha estat un element pràctic i utilitzat per la medicina, la cosmètica i la higiene. L'oli té unes grans qualitats sensorials i proporciona molts beneficis per la salut.

Diverses zones de Catalunya són plenes d'oliveres i els seus fruits són l'essència de la cuina mediterrània. L'oli d'oliva verge extra ajuda a reduir el nivell de colesterol, millora el funcionament del pàncrees i de l'estómac i està recomanat tant per a infants com per la gent gran.

Tot i que l'oli és present al nostre dia a dia i sabem que hi ha una extensa cultura i alt coneixement darrere, es desconeix en gran part. Catalunya és una de les grans productores d'oli, de les primeres a escala mundial.

Des del 1998 hi ha un Museu de l'Oli a La Granadella, a la província de Lleida, que concentra tota la història de l'oli al país i pretén donar a conèixer arreu aquest producte. El museu està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

A més, a Catalunya existeixen cinc denominacions d'origen protegides d'oli: Empordà (els olis que s'hi acullen han d'incloure un mínim del 80% de les varietats argudell, corivell, verdal (Llei de Cadaqués), i arbequina per separat o conjuntament, i en un màxim del 20%, per a d'altres varietats també de la zona); les Garrigues (arbequina); Siurana (arbequina en un 90%, rojal i morruda en un 10%); Terra Alta (empeltre com a principal amb petites participacions d'arbequina, morruda i farga); i Baix Ebre-Montsià, (morruda, sevillenca i farga).

Es recomana llegir les etiquetes i valorar quin tipus d'oli volem segons el que s'hi indica. Si és «oli d'oliva verge» es considera un oli bo i natural; si és «extra» és que té una acidesa màxima de 0,8 graus; «refinat» significa que és oli tractat, però es pot menjar igualment i si és «oli d'oliva» és una barreja d'oli refinat i verge.

A l'Empordà encara ara en molts trulls (o molins) s'utilitza el procés tradicional de la premsa, i n'hi ha que ofereixen la possibilitat de ser visitats, i de fer-hi tastets d'olor. El tast permet valorar tot el procès d'elaboració de l'oli. Des de la collita fins a la manipulació.

A les comarques gironines hi ha nombrosos indrets que ofereixen la possibilitat de tastar oli, sovint en recorreguts que també tenen a veure amb el videls punts de parada on fer tast de l'oli, sobretot a l'Alt i al Baix Empordà. Per exemple a Esponellà, al Mas Auró, s'hi fa tast d'oli d'una durada de 30 minuts. Al Mas compten amb oli d'oliva verge extra, d'extracció en fred i cultiu ecològic amb 2.000 oliveres de diferents varietats. Tot produït i envasat a la propietat de Mas Auró.

També Can Solivera a Sant Climent de Peralta és un altre bon lloc per optar al tast d'oli donat que és una masia del segle XI que es dedica al cultiu i elaboració d'oli d'oliva i té una durada de dues hores. Alhora a Ventalló s'hi troba l'explotació agrària productora dels olis Serraferran i Anna Sala que es troben dins del DOP. Fent una reserva prèvia s'hi pot fer una visita i un tast. Són només tres exemples, perquè l'oferta és molt àmplia; fent una cerca a Internet se'n pot trobar molta informació.

Segons el web de la Diputació de Girona, l'oli de l'Empordà sempre ha gaudit de gran prestigi, des de segles abans del naixement de la denominació d'origen protegida (DOP). Les oliveres mil·lenàries són la prova de l'antiguitat de la indústria de l'oli. Fins al 2008 no va néixer la DOP Oli de l'Empordà, que engloba l'Alt i el Baix Empordà, tres municipis del Pla de l'Estany i cinc del Gironès.

A la DOP s'hi reconeixen tres varietats d'olivera autòctona: argudell, corivell i verdal o llei de Cadaqués. La més característica i conreada és l'argudell,que es considera que dona una gran abundància de producció d'oli. La corivell és força testimonial a la demarcació i la verdal marca el fet diferencial en els olis de Cadaqués.

El consell regulador també permet etiquetar amb la DOP Oli de l'Empordà els olis que continguin suc d'olives de la varietat arbequina fins a un màxim del cinquanta per cent.