Molt temps enrere els pares feien témer als seus fills el poder de les tempestes. En l'entorn on viuen, un poblet perdut del Causse, en les fredes muntanyes del massís central de França, la naturalesa salvatge podia jugar-te una mala passada i provocar una desgràcia. Com aquelles dues mestres que tan bé recorden els pobladors: tan sols havien sortit a prendre l'aire, una tempesta sobtada les va confondre, les van donar per desaparegudes fins que van trobar els seus cadàvers congelats. Els joves del present ja no temien la força de les tempestes, i potser això és el que li havia passat a la desapareguda Évelyne, que havia sortit a caminar, i la tempesta l'havia trobat desprevinguda.

Almenys aquesta és una de les principals hipòtesis, que aviat dona pas a un delicat entramat de mentides, interessos i infidelitats, en aquell lloc on en aparença no passa res, un poblat de ramaders i petits agricultors, i on tot transcorre en una vida pendent de la vida de les granges. L'habilitat narrativa de Colin Niel deixa entreveure la contundència d'aquella dita «poble petit, infern gran», que tan bé retrata la constància dels odis i rancors en els qual viuen els personatges de Solo las bestias, que es coneixen des de tota la vida.

Tal és el cas del primer testimoni, el d'Alice, la monòtona existència de la qual sembla portar-la a l'abisme. Viu a la granja heretada del pare, ingressat en un geriàtric, i sembla lligada a aquella conjuntura, a viure el somni del seu progenitor. Per això no se separa del seu marit, qui es va fer càrrec de l'explotació, perquè la granja seria venuda a parts i allò acabaria de matar-lo. La manca d'oxigen marital provoca que l'enganyi amb un altre ramader, Josep, que aviat es convertirà en un dels principals sospitosos de la desaparició d'Evelyne. Evelyne, per la seva banda, tenia una vida oculta, aprofitava els viatges del seu marit per sortir amb dones. Ningú queda lliure de perill de ser desemmascarat. Tots tenen una segona vida darrere de les aparences. L'escriptor francès Colin Niel (Clamart, París, 1976), com a enginyer agrònom que és, coneix a la perfecció l'escenari i la gent d'aquells paratges remots, que viuen en la solitud, aïllats de la resta del món i que relata amb mestratge en els testimonis de cinc primeres persones que resoldran el crim. El lector va armant el trencaclosques fins arribar a un final que arrabassa l'alè. Les «bèsties» del títol juguen amb aquest lliurament de la gent de les granges als seus animals, però també amb aquesta pulsió salvatge que porten dins cada un dels personatges. La figura del comissari o del vell policia típica del noir es fon en cadascun dels pobladors, on la desaparició d'un d'ells els convertirà en detectius.

Solo las bestias funciona a diversos nivells. És una novel·la de misteri ben fonamentada i amb una estructurada atractiva, que sap mantenir la intriga gairebé fins a un final. D'altra banda retrata la psicologia dels personatges, la resolució del misteri no és tan important com la descripció i joc de les aparences pròpies dels éssers humans.

Colin Niel ha obtingut amb Solo las bestias el Premi Polar del Quais du Polar 2017, el Premi Polar Landerneau 2017, el Premi Cabri d'Or 2017 i el Premi Goutte de Sang d'Encre 2017. Editat i traduït en castellà per Principal de los Libros, el 2019 es converteix en una de les novel·les negres més venudes i amb més permanència a les llibreries.