12 de juliol de 2019
12.07.2019
Cinema. Crítiques

Spiderman: lejos de casa

12.07.2019 | 13:43
Spiderman: lejos de casa

País: Estats Units. 2019. Color. Durada: 109 minuts. Títol original: «Spider-Man: Far from home». Direcció: John Watts. Guió: Chris McKenna i Erik Sommers. Intèrprets: Tom Holland, Jake Gyllenhaal, Zendaya, Jacob Batalon, Marisa Tomei, Samuel L. Jackson, Jon Favreau, Cobie Smulders. Girona (Albèniz Centre, Ocine), Salt, Blanes, Figueres (Cines Figueres i Las Vegas), Olot, Palamós, Platja d'Aro i Roses .

Si semblava que els reptes de Spider-man: Homecoming eren insuperables (presentar en societat un nou home aranya, integrar-lo en un univers expandit i al mateix temps crear un imaginari prou sòlid com per garantir-li una nova franquícia), els de Lejos de casa encara van molt més enllà: és la continuació de la millor i més intensa pel·lícula de Marvel, Endgame; ha de demostrar que Spider-man té la suficient força com per obrir nous fronts narratius per a la saga, i a més treu el superheroi de la seva zona de confort, és a dir, de Nova York. L'aposta d'aquesta seqüela era, doncs, de risc, perquè l'espectador encara arrossega la sensació de desassossec de la darrera aventura dels Avengers. Però Marvel ha pres tant la mida al seu univers, coneix tan bé el paper dels seus personatges, que el film només necessita uns pocs minuts perquè li diguis que sí a tot.

Lejos de casa és, en un mateix relat, epíleg d'Endgame i pròleg de tot el que ha de venir, i com a aventura de Peter Parker encerta de ple en apel·lar a referents del cinema juvenil que van de John Hughes a la marca National Lampoon's. En aquest sentit, és particularment encantadora la manera, gens convencional o sublimada, amb què s'aprofundeix en la relació entre Peter i MJ, o com tracta l'anhel de normalitat d'un adolescent que ha d'acceptar que l'ús de la màscara suposa una reordenació de les seves responsabilitats.

Com a Homecoming, aquests temes s'exploren amb sensibilitat però sense excessos dramàtics, en gran mesura per la gran feina de Tom Holland. Si Lejos de casa acaba essent millor que la seva predecessora és pel seu sentit de l'espectacle, encara més entusiasta (es nota que Watts ha après la lliçó dels germans Russo, ja que aquí les escenes d'acció tenen un valor narratiu molt més pronunciat), pels aires bondians que adopta l'aventura (i l'humor que se'n deriva) i, sobretot, per aquesta troballa anomenada Mysterio, interpretat per un excel·lent Jake Gyllenhaal. I no us lleveu de la butaca: les dues escenes postcrèdits són memorables.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook