És evident que posar Liam Neeson al costat de la paraula Venganza equival a dues coses: per una banda, a un relat ple de mastegots sobre revenges d'inspiració bíblica, i per l'altra, a grans recaptacions de taquilla. Però seria injust que el títol espanyol de Cold Pursuit portés a pensar que aquest només és un film d'acció convencional o exclusivament dissenyat per al lluïment de l'actor. Perquè si bé és veritat que es tracta de la crònica d'una venjança, que hi ha trets i violència, i que Neeson hi torna a fer un dels seus desplegaments de carisma, també ho és que el to és el d'un noir més proper als Coen que no a Taken que sap jugar molt bé amb els codis del subgènere dels thrillers ambientats en escenaris gèlids. Venganza bajo cero enganxa, sobretot, per la seva mala bava a l'hora de mostrar les devastadores conseqüències d'estar en el lloc equivocat en el moment equivocat.
El protagonista, Nels Coxman, és un conductor de llevaneus que porta una existència més o menys tranquil·la, malgrat que la seva vida familiar sempre penja d'un fil. Arran d'una sèrie d'esdeveniments, el seu fill mor. La versió oficial és que es tracta d'una sobredosis, però Nels acaba descobrint que ha estat víctima del foc creuat d'una guerra entre narcotraficants. Sense pensar-s'ho ni un moment, l'home comença a localitzar i matar cadascun dels implicats i després els enterra a la neu. Però els seus enemics cada vegada li ho posen més difícil. Dirigida per Hans Petter Moland, autor de pel·lícules com Un hombre bastante bueno (Un gángster demasiado común) o Redención (Los casos del Departamento Q), Venganza bajo cero brilla pels seus aires d'intriga expeditiva i sense concessions que s'allunya del cinema d'acció a l'ús. Al costat de Neeson destaquen Emmy Rossum, Julia Jones, William Forsythe, Elysia Rotaru, Tom Bateman i la gran Laura Dern.
