El futur de la raça humana està en joc després que la baixa de la natalitat mundial provoqui que no hi hagi cap naixament en tot el planeta. Molly porta a la sang un dels experiments ideats per frenar l'extinció, i que en comptes d'aturar-la, sembla accelerar-la fins a l'infinit.

Molly Southbourne ha pres les precaucions necessàries. Ha estirat el cos sobre làmines de polietilè, per després tallar el cadàver amb cura, com el seu pare li ha ensenyat. El cap d'una sola peça. Amputa el braç en l'articulació de l'esquena, comença per l'aixella i va fent. Cada braç el divideix pel colze i pel canell. Arrenca les cames a l'altura del maluc, i després les parteix pels tendons del genoll. El turmell és complicat, tot i que sap fer-ho. És així com Molly especeja cada altra Molly (una còpia igual de si mateixa) que crea, a imatge i semblança, cada vegada que es fa mal i la seva sang cau a terra.

Amb tints apocalíptics, i una fina visió distòpica, Els assassinats de la Molly Southbourne parteix d'aquesta premissa. La sang de la Molly conté alguna cosa que fa que es reprodueixi sense ella voler-ho. Les mollys no neixen del seu ventre, només apareixen. Al bosc, sota el llit, a la cuina, gairebé sempre nues, colpegen la porta i es troben la seva creadora amb un objectiu precís: assassinar-la. Per això Molly, que pateix aquesta malaltia de la sang des de la infància, es converteix en una precisa assassina d'aquests dobles que, després de matar-los, fa desaparèixer pels voltants de la seva granja.

L'escenari creat per l'escriptor britànic Tade Thompson (Londres, 1976) no és per res inversemblant. Un món en el qual la procreació s'atura, fins que un dia, en tot el planeta, no neix ni un sol nadó. És l'agroquímica la que han estat infectant els aliments de tota la població? Aquesta i altres tantes preguntes són les que encapçalen des de llavors desenes d'investigacions científiques per aturar l'extinció. Experiments que crearan una cosa tan sinistra com la Molly Southbourne, una persona que es reprodueix en centenars, obligada a lluitar amb ella mateixa.

El món en el qual creix Molly és un món tancat en si mateix. Una granja habitada per la família que té cura d'animals de criança. Però no tot és tan idíl·lic. Els seus pares amaguen un passat fosc, d'allí que la seva mare barregi en el seu parlar diversos idiomes, com el txec i el rus. És ella qui li ensenya a matar i desfer-se dels cossos. Serà d'ella de qui prové tot, però passarà gairebé tota la seva joventut en aquella incògnita, més preocupada per desfer-se de les mollys que per saber d'on ve la seva malaltia. Moltes vegades, en aquesta bogeria, farta de viure matant, o pel simple gust d'entrenar, Molly es talla a propòsit i crea vintenes de mollys que venen a buscar-la. No totes són iguals, de vegades els dona temps de jugar amb elles, de berenar, de parlar.

Els Assassinats de la Molly Southbourne és un bon exemple d'un cert retorn de la ciència-ficció al primer pla, després d'anys secundant altres gèneres, i que sembla tenir a veure amb l'apoderament d'aquestes plataformes de pel·lícules i sèries on aquest gènere fantàstic ha tornat a prendre protagonisme. És justament en les sagues d'aquesta nova era de la ciència-ficció on entra aquesta novel·la, que ja té els seus drets cinematogràfics venuts. Un relat tan perfecte com brutal, un body horror molt proper al gore, però que conté aquell intel·ligent gest de complicitat a un esdeveniment que podria ser el destí del nostre futur com a raça, i que ja és símptoma en molts països de l'anomenat «primer món».

Tade Thompson va néixer a Londres i va créixer entre aquesta ciutat i Nigèria. Metge i psiquiatre (professió que compagina amb la seva carrera com a escriptor), Thompson és un consumat autor de relats i novel·la de ciència-ficció. Els assassinats de la Molly Southbourne ha estat nominada al premi Shirley Jackson, al Nommo i el premi British Science Fiction.