16 de agost de 2019
16.08.2019
Literatura. Novetats

«Ens atrau el nostre costat més pervers»

«Trets per totes bandes»: Un assaig que analitza la història i evolució de conceptes com la novel·la policíaca, novel·la negra, espionatge, no-ficció, suspens i thriller així com moltes altres subdicions del gènere

16.08.2019 | 00:20
Àlex Martí i Jordi Canal.

Trets per totes bandes és la primera història del gènere negre en català que comptarà amb una segona part publicada en breu. Aquest primer volum ocupa l'època clàssica, dels inicis fins a la dècada dels setanta del segle passat, mentre que el segon tom estarà dedicat a l'època contemporània i arribarà fins a l'actualitat. Els seus autors, Àlex Martí Escribà i Jordi Canal i Artigas, dos estudiosos del gènere negre, expliquen la necessitat de trobar una definició precisa de l'impacte del gènere a Catalunya, la utilització de la Costa Brava com a escenari i la vinculació amb els temps que corren.

Per què la necessitat de trobar definició a la novel·la negra?
A.M.E: És important saber que estem parlant del mateix. Per comoditat o per desconeixement, s'anomena «novel·la negra» qualsevol novel·la amb mort. La novel·la negra forma part d'un macrogènere, el negre i policíac, juntament amb molts altres subgèneres, etiquetes i corrents de la novel·la criminal.

La novel·la negra en català té un escenari predilecte a la Costa Brava?
J.C.A: La novel·la policíaca en català ha diversificat aquestes últimes dècades els seus escenaris per tot el territori geogràfic tant urbà com rural i Barcelona ha deixat de ser l'espai únic. En aquest sentit, la Costa Brava apareix també en aquestes noves novel·les policíaques.

L'independentisme suposarà una nova variant?
J.C.A: En català s'escriu bastant novel·la policíaca i molt poca de negra. Crec que si es crea una variant típicament catalana dins de la novel·la policíaca serà la de «política ficció», amb tocs humorístics.

Vostè, que l'ha llegit i coneix la seva obra, què creu que diria Montalbán al respecte?
A.M.E: Sobre la situació a Catalunya? Doncs seria tremendament crític i irònic i seguiria brindant «per la caiguda del règim... sigui quin sigui aquest», amb total seguretat.

Quina és la seva obra preferida i per què?
A.M.E: Collita roja, de Dashiell Hammett, una novel·la que aviat tindrà cent anys i en canvi és molt contemporània.

J.C.A: Si, per contra, volen alguna cosa més poètica, agafin El largo adiós, de Raymond Chandler, i un llapis per anar subratllant les seves frases mítiques. Mai oblidarem el passatge de les rosses. És antològic.

A Catalunya quina ha estat la influència de la novel·la negra?
AME: La novel·la negra entra a Catalunya de la mà de Manuel de Pedrolo, com a novel·lista i com a director de la col·lecció La cua de palla d'Edicions 62. Aquesta col·lecció influeix en la generació dels anys setanta i apareixen els primers autors catalans com Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Margarida Aritzeta, Andreu Martín... Ara n'hi ha molta, cosa que no vol dir que tota sigui bona.

Quins autors d'aquesta història de la novel·la negra s'han inspirat a la Costa Brava?
J.C.A: No sé si Agatha Christie es va inspirar a la Costa Brava, però li agradava venir; també l'escriptor Truman Capote va passar diversos estius a Palamós a principis de la dècada dels seixanta. La Costa Brava apareix en algunes novel·les, com L'home que es va matar a si mateix, de Julian Symons...

Els successos en els diaris són els articles més llegits. Ens agraden la sang i els misteris per resoldre?
A.M.E: Com deia el lema d'aquella sèrie titulada La petjada del crim, «la història d'un país és també la història dels seus crims». La crònica negra sempre ha interessat a Espanya i a la resta del món per la seva atrocitat, per conèixer el costat més pervers de l'ésser humà i per la seva vessant estètica en alguns casos, allò de l'assassinat considerat com una de les belles arts, com diria Thomas de Quincey.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook