06 de setembre de 2019
06.09.2019
Literatura. Novetats

Jordi Casals: «L'Empordà inspira els artistes»

«Ratafia Supernova»: Amb un cert aire quixotesc, el protagonista de la novel·la de Jordi Casals decideix amarar-se de realisme fent la ruta del circuit empordanès per escriure la seva òpera prima

06.09.2019 | 01:04
Jordi Casals.

En els anys noranta es va posar de moda un còctel entre estrelles del rock, models, actors. Era el «champagne supernova», al qual fins i tot el grup Oasis li va dedicar una cançó. Era una barreja de xampany i cocaïna i aquesta sensació de quedar-se atrapat, com diu la tornada de la cançó dels Gallagher. Ratafia Supernova és la versió literària nord-catalana del còctel, de qui el seu autor, Jordi Casals (Barcelona, 1976), resident a Vilafant, espera que qui quedi atrapat en les pàgines de la novel·la pateixi un sensació similar entre un delicat humor negre i una profunda reflexió sobre el fet d'escriure i de viure

És necessària l'experiència per escriure o amb la imaginació basta?
Ni l'una ni l'altra. El protagonista de la novel·la és pregunta si Bram Stoker va viure entre vampirs per poder escriure Dràcula. No, no cal experimentar-ho tot per escriure. Però només amb la imaginació tampoc n'hi ha prou, sobretot si vols que el teu text respiri veritat.

El protagonista es llança a viure en primera persona per després narrar i amb això posa en perill la seva pròpia vida. És necessari per escriure cert desafiament a la mort?
Mare meva, no si us plau. Jo no en tinc cap ganes, de desafiar-la. En Pere, el protagonista de la novel·la, sí que està obsessionat a passar a la història de la literatura. Ell ho supeditarà tot, fins i tot la seva vida, a la seva obra i al seu llegat literari. El contrapunt entre la vocació malaltissa que té i la realitat provoca situacions còmiques. Un dels meus escriptors preferits, l'Alan Moore, afirma que has de tractar l'escriptura com si fos un déu? Però, vaja, jo no m'ho agafo tan a la valenta.

Malgrat buscar la realitat, a les pel·lícules, les novel·les, tot aquell món imaginari sembla molt real per al protagonista.
Per a ell, sens dubte. Els seus referents són els llibres de Jim Thompson, les pel·lis de Tarantino, les sèries d'HBO, els còmics de Garth Ennis... Tot i que no arriba a confondre del tot la realitat i la ficció, la línia entre les dues de vegades se li difumina. En aquest sentit és una mica quixotesc: vol veure més del que hi ha. També en l'idealisme que el porta a menysprear tot allò que no el dugui cap al seu objectiu, que és la gran novel·la negra catalana.

Com a resident a l'Empordà fa una detallada radiografia d'aquella altra existència fora del país de Yupi del turisme.
L'Empordà més idíl·lic té lloc també a la novel·la, però és una regió molt més complexa del que sembla. És una regió fronterera i amb mar, per tant és un lloc estratègic per a tota mena de negoci i per a la distribució de mercaderies legals o il·legals. Hi ha altres autors que han escrit sobre les màfies que s'han instal·lat o han invertit en hotels, promocions immobiliàries o flotes de pesca empordanesa. Per no parlar de la prostitució a locals, pisos i carreteres o del tràfic de drogues.

Jo no he volgut anar tan enllà. El protagonista sí que prova d'entrar en contacte amb l'hampa alt-empordanesa, però és un passerell amb poques habilitats socials i només es quedarà en la primera capa, la més superficial.

Què diria que té l'Empordà per a un escriptor?
No sé què ho fa, però és un bressol d'escriptors. Cada revetlla de Sant Jordi la Biblioteca de Figueres convida tots els autors alt-empordanesos que han publicat durant aquell any. Sempre està a rebentar. A l'Alt Empordà hi viuen més o menys la mateixa població que a Nou Barris: algú s'imagina que a Nou Barris publiquessin cinquanta tios en un any? Seria el barri de les lletres. Doncs això passa a l'Empordà. El fet és que l'Empordá és terra d'artistes i que inspira.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook