«El embalse 13»: L'obstinada permanència dels desapareguts

Becky i els seus pares surten un dia a caminar pels embassaments limítrofs a un petita població agrícola britànica. Becky i la seva família són de fora, venen al poble de vacances o per Nadal, i amb prou feines té tracte amb altres nois del lloc. En una mil·lèsima de segon en què els pares s'avancen un tram, Becky ja no hi és. Aquell serà el disparador d'una recerca que es prolongarà durant anys i que mantindrà el poble en suspens. Un poble que viu la seva quotidianitat a un costat d'aquesta desaparició, que no només alterarà l'assossegat ritme de vida dels seus habitants sinó que els marcarà de per vida. Becky desapareix, però des del mateix moment en què ningú la torna a veure, es torna molt present, convertint-se en part explicada del lloc, una història que romandrà amb ells de per vida.

Serà que la veuran caminant al costat de la ruta, amb la mirada a terra, o en els embassaments, sempre allunyant-se, perdent-se de vista. Serà que parteix de la seva història no explicada, que s'havia embolicat amb un dels joves de la zona, que la coneixien molt millor del que deien al principi, anirà sortint a la llum amb el pas dels anys. Aquesta primera aparença de novel·la policíaca d' El embalse 13 -editada en català per Angle Editorial amb el títol Embassament 13- aviat es dilueix, deixant pas cap a una atmosfera que sobrepassa la mera endevinalla d'una desaparició, convertint-se així en un dispositiu que dispara intenses seqüències de la vida d'un poble.

Per moments es podria dir que resulta confusa la menció de minúsculs esdeveniments en la vida dels vilatans. Llavors sorgeix una història, sempre en la troca de la resta les altres narracions. La d'uns joves que fan botellón buscant a l'embassament el cos de la noia desapareguda, la d'uns pares primerencs de bessons, la d'un divorci, la de l'inici d'un romanç, i la història, tota ella, s'il·lumina. Aquests centelleigs creixen en el contrast de l'anodina vida del comtat, cobrant força i intensitat.

I en tota aquella vida quotidiana, la permanència de la desapareguda es perpetuarà amb els anys. Les festes locals, com el «dia de les bretolades», si bé amb la desaparició de Becky havien minvat, aviat tornen al seu intensitat habitual, després del tàcit duel, però mai tornen a ser el mateix.

El volum del que no es diu sembla augmentar amb el temps i la possibilitat del que podia haver passat quedarà en ells com un interrogant sempre obert. Fins que surt a la llum un nou episodi no explicat. La gent vol que la nena torni i els expliqui on havia estat. Podia haver desaparegut de moltes formes i pensen en això sovint. Podia haver baixat la muntanya i haver-se trobat amb un desconegut a la carretera que l'hagués raptat o l'hagués matat i enterrat sota la freda terra després d'haver abusat d'ella. Alguns somiaven que Becky tornava caminant cap a casa. Uns altres que sortia de l'embassament 13 amb els cabells regalimant i la roba embolicada en algues terroses. És així com Jon McGregor construeix una història tan original com lluminosa i profunda, tant en la forma com en el contingut.

Jon McGregor és autor de quatre novel·les: Si nadie habla de las cosas que importan (2002, guanyadora del premi Somerset Maugham), Tantas maneras de empezar (2006), Ni siquiera los perros (2010, guanyadora del premi Impact) i El embalse 13 (2017, guanyadora del premi Costa), i de dos llibres de contes: This Is not the Sort of Thing That Happens to Someone Like You (2012) i The Reservoir Tapes (2017). Ha estat tres vegades finalista del Man Booker, la primera vegada amb 20 anys, i l'última per El embalse 13. És professor d'escriptura creativa a la Universitat de Nottingham.