Rosalía, Rosalía, Rosalía... El nom de la cantant catalana està en boca de tots, però no és una casualitat. L'èxit d'aquesta jove artista, que guanya Grammys i MTV Awards a parells, era predictible, gairebé «inevitable» si es pregunta als qui la van ajudar a recórrer el camí cap a l'altar d'«artista total». Quan encara no fa ni un any de l'aparició d' El mal querer' (Sony Music) -disc que la va posar en l'atles mundial amb el seu híbrid de trap, reggaeton, sons flamencs i pop-, el fenomen Rosalía resulta tan ubic que són molts els que es pregunten el perquè d'aquest triomf, sobtat potser, però ni casual ni inesperat per als professors que es van creuar amb ella i que coincideixen en descriure-la: talent, tenacitat, esforç i, sobretot, esperit curiós.

A punt ara de complir els 26, Rosalía apuntava maneres des de nena, una primera vocació espontània per a una jove nascuda en un entorn allunyat del flamenc, però que va deixar clar, quan va tenir ja una mica de judici, quines eren les seves tirades.

Per a entendre-ho bé s'ha de buscar en el mapa, recorrer als veïns del seu Sant Esteve Sesrovires natal, que la van veure ballar i cantar i desembolicar-se sobre l'escenari del Casino quan només aixecava uns pams del terra, primers «testimonis» a adonar-se que allò «no era normal». Manoli Rodríguez, professora seva des dels cinc anys fins a l'adolescència en una petita acadèmia de dansa d'aquesta localitat barcelonina, recorda que quan pujava a l'escenari es feia gran, «sempre amb un gran somriure». «El flamenc no estava en la seva vida ni en el seu entorn. A través d'amics va anar escoltant flamenc, a Camarón... això li va fer obrir-se a aquest món. Quan ho va descobrir va tenir clar el seu objectiu», afegeix. «Està treballant molt dur i aconseguint el seu somni. Ha sabut fusionar tots els estils que ha après: jazz, flamenc, danses urbanes, hip-hop...», resumeix Manoli, «superorgullosa· de l'èxit de la cantant de «Malamente».

«Un dia estava cantant amb les seves amigues en la rebotiga, i em vaig preguntar qui devia ser, quan vaig veure que era ella em vaig quedar embadalida sentint-la, tenia una veu preciosa», rememora per la seva part la granadina Antonia Cañadas, presidenta de l'Entitat Cultural Flamenca de Sant Esteve, on amb tretze anys Rosalía va formar Triana, un grup de ball amb unes amigues. «Li vaig preguntar que si en el festival d'estiu a més de ballar volia cantar. Em va contestar que sí», explica Cañadas des del pati de la seva casa en Sant Esteve. «Era un encant, tot alegria, responsable. No es pot dir res dolent, només coses positives. M'agrada tot el que fa, quan canta flamenc i ara, que fa altres coses, també m'agrada. M'alegro del seu èxit, s'ho ha treballat tot, ningú li ha regalat res» afirma. Rosalía va saber llavors que si volia continuar descobrint coses havia de continuar la seva formació a la gran ciutat, on li esperaven nous mestres, disposats a deixar-se sorprendre.

Als 16, es matricula en el Taller de Músics de Barcelona, on va cursar quatre anys, i on, «conscientment o inconscientment l'equip de professors li va fer un vestit a mida», explica Lluís Cabrera, un dels creadors d'aquest centre. Allà, va estudiar tècnica vocal, guitarra elèctrica, piano i després totes les teòriques, llenguatge musical, educació de l'oïda, harmonia...«Era una noia amb inquietuds no només en el cant, sinó en les coreografies, en els vídeos, un espectacle global (...). Tenia més clar el que no volia fer que el que volia fer; això sí, volia arribar a molt de públic», rememora Cabrera. I adverteix a aquells que la consideren una simple operació de màrqueting: «Ella no serà manipulada, no podran manipular-la, ella ha creat el seu producte, entre cometes, no és un producte d'una multinacional».

En el Taller de Músics, on va coincidir com a companys amb el portuguès Salvador Sobral (guanyador d'Eurovisió) o el triunfito Alfred García, va tenir de professor de Llenguatge Musical Jordi Riera. «Darrere de cadascun dels seus gestos hi ha molt de treball i molta dedicació. És una persona amb llenguatge propi, més que ambiciosa té aquest projecte propi», defensa Riera. Del seu pas per l'ESMUC va sorgir el germen de Los ángeles, primer disc de Rosalía, situat en els racons més flamencs del seu cervell i que va ser rebut amb sorpresa per la crítica.

Rosalía va arribar a la productora Canadà per participar en el videoclip «Antes de morirme», dirigit pel col·lectiu Manson. «Em va semblar que era una tia amb una energia meravellosa, tant artísticament com en el personal», rememora Óscar Romagosa, productor executiu del Canadà. «Amb Rosalía el que sempre dic és que és com l'Elvis Presley espanyol, ningú ha tingut més portades que ella, ha tingut un èxit molt bèstia i merescut», afirma Romagosa.