Eli Cohen va ser un espia del Mossad que durant els anys 60 va rebre l'encàrrec d'infiltrar-se a Síria, i la seva immersió va ser tan profunda que es va arribar a dubtar de la seva lleialtat. El espía recrea la seva apassionant història en una minisèrie de sis episodis que potser peca d'academicisme i de no aportar res de nou al gènere, però que aconsegueix enganxar-te a la personalitat de tan singular protagonista.

El seu creador, Gideon Raff, es va guanyar el cel del thriller televisiu gràcies a Hatufim, la sèrie israeliana que va inspirar Homeland. A El espía hi ha nombrosos elements que apel·len a aquell primer treball, perquè aquí també hi ha un notable estudi de la dificultat de l'espia per renunciar a la pròpia vida per poder monitoritzar la dels altres i una alternança entre el drama íntim i la intriga geopolítica. Si El espía acaba resultant tan correcta com faltada de brillantor és perquè en el fons no pot (ni sembla que vulgui) anar més enllà del manual, i la minisèrie es gaudeix amb la mateixa intensitat que s'oblida un cop acabada. Pel camí, la història ens mostra la vida prèvia de Cohen abans de convertir-se en espia, bàsicament centrada en la relació amb la seva dona i la constatació dels nombrosos problemes d'integració als àrabs a la societat de la seva època; el seu entrenament com a espia, una feina que al principi veu com a una oportunitat per prosperar però s'acaba convertint en una obsessió personal fins al punt d'alterar la seva percepció del món; i finalment la seva missió a Síria, en un procés d'infiltració que acaba convertint-lo en un objectiu per a ambdós bàndols. De fet, un dels problemes de la minisèrie és que un dels seus principals focus d'interès (la constatació que Cohen va acabar essent incòmode per a tothom, i per això va esdevenir un mite) no està prou desenvolupada.

Però malgrat els seus defectes, El espía no està exempta d'interès. El trànsit del seu protagonista cap a la dissolució de la pròpia identitat acaba enganxant perquè a més Raff i el seu equip saben puntualitzar molt bé els matisos del context històric, i el personatge no podia trobar millor encarnació que la de Sacha Baron Cohen. L'actor trenca radicalment amb la seva imatge i sorprèn com aconsegueix nodrir l'espia de detall que acaben resumint la seva complexa personalitat, en particular en aquelles escenes on es convenç (i ens convenç) que s'ha convertit en un altre. Al seu costat, destaquen les aportacions del gran Noah Emmerich, Hadar Ratzon Rotem, Nassim Si Ahmed, Yael Eitan, Alexander Siddig, Mourad Zaoui i Alona Tal.