20 de setembre de 2019
20.09.2019

Darrere el monstre de la guerra

19.09.2019 | 23:48
Ahmed Saadawi.

Publicada per Amsterdam Llibres, amb cert aire de remake modern del monstre de Mary Shelley, Frankenstein a Bagdad és una lluminosa novel·la sobre l'interminable conflicte àrab, una crua reflexió dels efectes de la guerra, les religions, el poder i l'ambició.

matías crowder

Quan Mary Shelley va escriure Frankenstein, el seu llibre era un tractat sobre el nou Prometeu, com el va subtitular, aquest ésser que donaria un nou foc als humans, la immortalitat, en una lluita entre la vida i la mort, però sobretot, contra aquesta divinitat que ens posava un límit clar entre totes dues. Frankenstein, aïllat, fet de parts, intenta ser part de la societat, el que no aconsegueix i que el submergeix en la violència. El monstre que s'engendra a si mateix és, per Shelley, l'arquetip de l'home modern, la base és el cientisme i el racionalisme i la consciència desitja dominar el seu cos com si fos un titella sense vida. No per res és un d'aquests grans llibres que descriuen tota una època.

Amb la mateixa ambició Ahmed Saadawi se submergeix en les pàgines de Frankenstein a Bagdad, amb la de descriure una època, no menys confusa que la de Shelley. En plena lluita entre govern, jihadistes i múltiples faccions a Bagdad la metàfora canvia de to.

Ja no és un científic el que construeix un home vingut de la mort, sinó que per Saadawi el seu Frankenstein és creat per un drapaire, Hadi, que no té cap voluntat especial de superar els déus. Aquest monstre és construït a partir dels cadàvers que apareixen per tot arreu en una ciutat on, de forma continuada, hi ha explosions de cotxes bombes, delinqüència comuna i assassinats polítics. El personatge, com l'engendro de Frankenstein, tampoc té nom, és l'expressió del dolor col·lectiu produït pels enfrontaments.

Per Saadawi, la seva creació és la metàfora de la guerra, com reconstruïm d'aquest conflicte qui som, sempre de parts sagnants. El Frankenstein àrab del segle XXI no és una obra centrada en la relació entre l'home i la divinitat, sinó més aviat entre la destrucció i el caos, un crua reflexió dels efectes de la guerra, les religions, el poder i l'ambició desmesurada. El monstre de Shelley era un no-ser per als seus conciutadans, el monstre àrab contemporani, en canvi, és part «viva» -«reviscuda», més bé-, de l'ambient que l'envolta.

El protagonista real de la novel·la de Saadawi no és tant el monstre, com ho és un periodista iraquià, Mahmud, que va rebent notícies del mateix i que a través de la seva professió es relaciona amb l'elit i amb els baixos fons de Bagdad. Mahmud descriu la corrosió de la societat iraquiana davant un conflicte que s'eternitza, internant-se en les clavegueres de l'estat on abunda la corrupció, la misèria i l'arribisme. Mentre la vida segueix, en condicions que poden semblar increïbles, xiïtes, sunnites i islamistes s'enfronten als carrers. L'autor aconsegueix així l'autor armar un mosaic literari de la societat iraquiana tan prest de desmembrar com el personatge.

Frankenstein a Bagdad utilitza com a escenari una comunitat diversa: una dona gran que des de fa anys espera el retorn del seu fill desaparegut en la guerra amb l'Iran, un avar hoteler que pretén fer-se amb tots els edificis del barri o un jove periodista que, mentre intenta oblidar una dona, anirà després de la pista d'aquesta singular criatura. Ahmed Saadawi dibuixa un final de guerra que, entre sàtira i paròdia de la vida quotidiana, crea un ambient insòlit, tan dur com marcat per les cicatrius del passat. Val a dir, com el mateix «com es digui».

Ahmed Saadawi (Bagdad, 1973) és escriptor i guionista. El 2010 va ser seleccionat com un dels trenta-nou millors joves escriptors àrabs pel Beirut39. El 2014 es va convertir en el primer autor iraquià en rebre el Premi Internacional de Ficció Àrab per Frankenstein a Bagdad, obra per la qual també va rebre el 2017 el Grand Prix de L'Imaginaire, en la categoria de novel·la estrangera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook