Durant un temps, les cadenes semblaven estar obsessionades a trobar el relleu de Lost i no paraven d'estrenar sèries ambientades en espais remots i girs imprevistos. Ara que la recerca semblava haver baixat d'intensitat, va Netflix i estrena The I-Land, un exploit de la mítica sèrie que punxa estrepitosament en tots els seus fronts. És tan dolenta que el fet de copiar Lost és el menor dels seus problemes.

La història no amaga la seva inspiració directa en la sèrie d'Abrams i Lindelof. Deu desconeguts es desperten en una illa aparentment deserta i sense memòria, i ben aviat comencen a trobar indicis que aquell racó paradisíac no és el que sembla. Mentrestant, les dinàmiques entre ells estan marcades per uns flaixos que apunten a records de la seva vida i que els relaciona d'una manera poc convencional. Tot això ocupa els dos primers dels set episodis. A partir del tercer, es revela en què consisteix el famós enigma i la sèrie adopta un to obertament fantàstic. Sense revelar res, el que sí es pot dir és que The I-Land s'acaba assemblant tant a Lost com a Matrix, però en cap dels casos aconsegueix apujar el nivell. Més aviat al contrari, perquè quan sembla que la cosa podria redreçar-se una mica, apareix un altre diàleg impossible o una altra escena rodada amb un nul sentit del suspens, arribant a semblar que l'únic que volen els seus responsables és prendre't el pèl.

El pitjor de la sèrie és que a sobre és d'autor: el seu guionista i productor és Neil LaBute, que en el seu dia va ser un dramaturg respectable i ara fa uns anys que dona unes bandades realment preocupants. El més terrible de The I-Land no és només la seva total absència de convicció, la sensació de paròdia involuntària o els moments en què apareix un personatge explicant el que has vist com sobreentenent que els espectadors som idiotes. El pitjor és que Netflix hagi donat llum verd a un producte que no compleix els mínims exigibles de qualitat, i més tenint en compte que ho fa en el mes en què ha augmentat les seves tarifes per als abonats. Entre els seus protagonistes, actrius i actors que alguna vegada han semblat solvents com Natalie Martínez (és digne d'estudi la seva tendència a participar en castanyes com aquesta), Kate Bosworth, Alex Pettyfer, Ronald Peet, Sibylla Deen, María Conchita Alonso, Michelle Veintimilla, Margaret Colin i Bruce McGill.