Si preguntes a la majoria de persones del teu entorn quina sèrie clàssica encara recupera de tant en tant, encara que sigui per casualitat o per veure aquell capítol o capítols que més els agraden, la resposta no és The Wire o El ala oeste de la Casa Blanca. És Friends, sense cap mena de dubte la sitcom moderna que millor ha sabut transcendir el seu propi final. Aquesta setmana ha fet 25 anys de la seva estrena i el fenomen ha demostrat el seu bon estat de forma.

Quan es va estrenar, Friends tenia uns quants reptes al davant. El primer, erigir-se en una oferta atractiva dins el seu gènere en una dècada, els 90, que si d'alguna cosa va anar sobrada va ser de comèdies televisives amb riures enllaunats. El segon, fer-se viable i de llarg recorregut en una cadena que no perdonava davallades d'audiència. I finalment, aconseguir enganxar l'audiència amb una història coral i de continuïtat narrativa que comptava amb un repartiment relativament desconegut. En aquell moment, convé no oblidar-ho, només Courteney Cox tenia una certa trajectòria, i la resta de rostres eren una aposta dels creadors per a nous talents.

Friends no només va saber superar tots aquests desafiaments, sinó que va dinamitar tota expectativa: va convertir tots i cadascun dels seus intèrprets en estrelles, va durar fins a deu temporades i ha arribat als nostres dies convertida en un mètode recurrent per alegrar el dia. Tant li fa quan la vegis i quin episodi sigui. La mires, tornes a riure i tens ganes de veure'n més quan acabes. Una fita a l'abast de poques sitcoms.

Per què Friends s'ha convertit en una icona indispensable de la televisió i la cultura modernes? Per descomptat, pel poder d'atracció de les històries d'amics de l'ànima i els seus respectius embolics sentimentals, però no funcionaria la meitat de bé sense la seva esplèndida descripció de personatges, la brillantor dels seus diàlegs i el seu sentit de l'absurd i la irreverència: vista avui, més enllà de les desventures emocionals dels seus protagonistes i els cliffhangers romàntics, el que realment sorprèn d'ella és l'aposta per un humor força més punyent del que s'acostuma a veure en sitcoms de la seva època. També hi destaquen la solvència dels seus cops d'efecte dramàtics, la galeria de cameos (de George Clooney a Julia Roberts, de Jean-Claude Van Damme a Brad Pitt) i aquest grup tan ben conjuntat que formen Jennifer Aniston, Courteney Cox, Lisa Kudrow, Matthew Perry, Matt Leblanc i David Schwimmer. Per tot això, amb Friends en el fons no hi ha efemèrides que valguin: la celebrem cada dia.