La figura del Joker té una importància cabdal en el món de les vinyetes i per això no és estrany que generi interès més enllà de Batman. Una bona prova d'això la trobem en obres mestres com La broma assassina, on el dolent de la funció capitalitza el punt de vista narratiu. Ara Todd Phillips fa un pas més enllà i el converteix en el protagonista absolut d'un relat que juga a oferir una versió més realista del personatge.
Joker, produïda per Martin Scorsese i guanyadora contra tot pronòstic del Lleó d'Or al Festival de Venècia, agafa el personatge i el situa en un context dramàtic diferent al que estem acostumats a veure, però respectant les seves essències. Ara es diu Arthur Fleck i és un comediant de segona fila que només clama per una oportunitat per fer riure la gent. En el fons, els escenaris són un antídot per a una vida personal desoladora, ja que té la mare malalta i sembla que tot el que li importa se li hagi de fondre entre els dits. Quan tots els seus plans de vida se'n van en orris, i a més s'adona que mai podrà ser el còmic que voldria ser, Arthur entra en una espiral de bogeria que el porta a abanderar una sagnant revolució contra tot i tothom. Però resulta que és en aquest escenari i amb aquest maquillatge, convertit definitivament en el Joker, quan troba el seu veritable propòsit.
El film, cridat a dividir el públic entre els que l'adoraran i els que li veuran tots els mals, té el seu principal al·licient en la interpretació de Joaquin Phoenix, un actor perfecte per al personatge justament perquè n'hi ha ben pocs amb el seu talent per reinterpretar-lo. Al seu costat destaca un esplèndid repartiment encapçalat per Robert De Niro, Zazie Beetz, Frances Conroy, Shea Wigham, Brian Tyree Henry, Marc Maron i Brett Cullen.
Consulta la cartellera aquí.
