El projecte de Géminis feia anys i panys que passava de mans, i si s'ha acabat filmant és per l'obstinació del productor Jerry Bruckheimer. I atenció a l'equip que l'ha fet possible, perquè darrere la càmera hi ha Ang Lee, entre els guionistes hi ha el creador de Joc de trons, David Benioff; i al capdavant hi té un Will Smith per partida doble.
Si s'hagués estrenat fa una dècada, Géminis hauria estat un dels títols indiscutibles de l'any, perquè Bruckheimer encara conservava aquell aire de productor totpoderós, Lee era un cineasta molt prestigiós i Smith era infal·lible a les taquilles mundials. Ara, però, sembla més una extravagància cridada a dividir el públic o deixar-lo indiferent, i això que Smith acaba de demostrar amb Aladdin que encara és capaç d'abanderar productes molt comercials. D'al·licients, això sí, no n'hi falten. Aquesta faula futurista gira al voltant d'un assassí a sou que comença a notar els estralls de l'edat i decideix retirar-se. Però aviat es troba que les coses no són tan fàcils i que és al punt de mirar d'un assassí més jove: ell mateix o, millor dit, el seu clon. Per sobreviure, haurà de convèncer la seva rèplica de la conveniència de treballar plegats.
El film, un curiós híbrid entre els anhels de profunditat de Lee i la pirotècnia pròpia de la factoria Bruckheimer, té l'atractiu de voler assemblar-se més a la ciència-ficció dels anys 70 que no als blockbusters típics del gènere. Per descomptat que veure Smith desdoblat i rejovenit gràcies a la tècnica digital és un dels seus plats forts, però també hi destaca un excel·lent planter de secundaris que inclou Clive Owen, Benedict Wong, Linda Emond, Kenny Sheard i la gran Mary Elizabeth Winstead, que aviat també veurem a Aves de presa.
Consulta la cartellera aquí.
