Gatopardo Ediciones publica la novel·la curta de Willem Frederik Hermans La casa intacta, un relat profund, àcid i dur que és capaç de sintetitzar la devastació de la Segona Guerra Mundial desemmascarant la crueltat dels dos bàndols.

Segona Guerra Mundial. 1944. Un soldat holandès que lluita al costat d'un cos de partisans troba una casa abandonada en una població que ha quedat entre dos fronts de guerra. Fastiguejat i famolenc, deserta i es queda en aquella casa, intacta, a la qual la guerra sembla haver oblidat. El més probable és que els seus amos hagin fugit després de l'últim avanç nazi. Ell en serà el nou amo. Es vesteix de paisà, amb les peces que hi troba, i amaga el ras uniforme. Està tan cansat i acabat que banyar-se, menjar i dormir en un llit li sembla suficient compensació en cas que la mort li arribi aviat.

A causa que a tot Europa ja es corre el rumor que els alemanys tenen els dies comptats, perseguits per l'exèrcit bolxevic, és en aquest moment caòtic i confús quan arriben els antics propietaris de la casa. Un ancià de més de noranta anys que ha estat setmanes caminant sota els bombardejos només per alimentar uns peixos exòtics que té en una habitació tancada amb clau. Al costat del vell, una parella, a la qual el partisà enviarà a l'altre món amb una crueltat inenarrable. De poc servirà amagar els cadàvers, el poble sencer es converteix en un cementiri davant l'avanç de l'exèrcit rus. Els partisans, el mateix grup del qual és part, es fan amb la ciutat destrossant-ho tot al seu pas. La casa deixarà aviat d'estar intacta.

La crueltat de la guerra no coneix herois, ni pàtries que lluiten per la llibertat, ni nacions més bones que d'altres. I al final, no coneix tant els vencedors com als vençuts, del bàndol que sigui. Coneix, això sí, la brutalitat, la mort, la desgràcia, que el destí s'encarrega de repartir a tort i a dret. D'això mateix parla La casa intacta, de Willem Frederick Hermans (1921-1995), publicat recentment per l'editorial catalana Gatopardo. Llibre que en el seu llançament a Holanda, l'any 1951, va causar gran impressió i rebuig, ja que semblava revelar que darrere de la resistència antinazi s'amagava una història crua que desconeixia de bàndols.

La guerra que descriu Hermans és tan apocalíptica com confusa, tan sanguinària com sàdica i estranya. Ressalta sobretot la seva capacitat per resumir la contesa en tan poques paraules, ja que es tracta d'una novel·la curta. Un conflicte tan llarg, complicat i devastador com la Segona Guerra Mundial apareix retratat, malgrat la seva complexitat, amb total realisme. La guerra de Hermans és una guerra estranya on els soldats, tirotejats aquí i allà, semblen moure's amb total parsimònia caminant sobre les coordenades de la mort.

Hermans és plenament conscient del seu propòsit, la crueltat total amb el lector, desvetllant aquell món que deixa la guerra. Un lloc on ja no hi ha bons i dolents, només dolents. Demolint qualsevol altre relat que volgués imposar-se en l'època, com el dels herois de l'antifeixisme, assenyalant la seva part més fosca. Hermans va viure l'Holanda ocupada, i d'allí les seves millors imatges, com aquella en què els partisans utilitzen per brindar els peixos de l'aquari a les copes, o la del sergent penjat amb la dona nua, al Benito Mussolini.

Willem Frederik Hermans va ser un prolífic i versàtil escriptor holandès. Va escriure assajos, estudis científics, poesia, contes i novel·les; entre aquestes últimes cal destacar El cuarto oscuro de Damocles (1958) i No dormir nunca más (1966). Se'l considera un dels autors més importants del període de postguerra a Holanda. El 1977 va obtenir el Premi de Literatura Holandesa, el guardó literari més prestigiós dels Països Baixos. Hermans es convertiria amb els anys en «part inalienable de l'ecosistema literari del seu país», com bé assenyala l'escriptor Cees Nooteboom en l'epíleg del llibre.