Després de l'èxit internacional de La uruguaya, Pedro Mairal torna amb Breves amores eternos, un llibre que reuneix vint-i-tres relats tan àcids com profunds, plens d'humor i decidits a recórrer la recerca de la condició humana.

Un nen es recolza a la finestra del darrere del cotxe mentre la seva família viatja a l'indret on passen els caps de setmana. Al nen li agrada fer aquell viatge, sortir de l'asfixiant i formigonada ciutat de Buenos Aires per respirar l'aire fresc del camp. A la ràdio sonen òperes, simfonies, sonates de Mozart. La distància sempre serà la mateixa. El destí és sempre el mateix. Però no ho serà el temps.

Mentre viatgen cada cap de setmana, la seva família canvia, el país canvia, tant com els models dels cotxes. El pare deixa de ser qui condueix per començar a sortir sempre tot sol amb la mare. No hi ha divorci, sinó silencis. Els germans creixen. El pare mor. La seva germana comença a quedar-se a Buenos Aires amb les amigues. A la ruta ja no venen síndries, o taronges, i ja no es poden aturar a mig camí per por que els robin. Els venedors ambulants són reemplaçats per les misèries. Als militars, als quals temen, els segueixen regiments buits. Ja no viatja amb la mare, sinó amb la seva dona i els seus fills, fins que se separa i viatja sol, després del divorci, escoltant la mateixa música que escolta el seu pare, sempre Mozart. Fins que el formigó els atrapa, l'estat expropia la parcel·la i l'autopista, un breu tram d'ella, és tot el que queda dels records de la seva infància. Ell, d'alguna manera, segueix sent el nen que viatja recolzat en el vidre.

Es tracta d' Hoy temprano, un dels fabulosos relats que Pedro Mairal aconsegueix reunir en el seu últim llibre, Breves amores eternos, publicat per Editorial Destino. Potser el millor dels seus contes, amb un aire a aquell El nadador de Cheever que recorre piscines en un temps imprecís que es dilata. Permeti's el lector executar una Rayuela a l'estil Cortázar i dirigir-se directament a aquest relat (pàgina 101), que sobrepassa en qualitat a la resta, que ja són excel·lents i tremends i que demostren que, per sort per als lectors exigents, Pedro Mairal es reinventa i aconsegueix sintetitzar, en relats carregats de sexe, alguns, de desavinences la resta, aquest viatge cap a la condició humana pròpia dels grans escriptors. A Breves amores eternos l'autor sembla desbordar d'històries, trepidants, còmiques, profundes totes, plenes de descripcions precises del seu temps i espai, aquesta Argentina mutant que sembla amb els anys deixar qualsevol rastre europeu per endinsar-se en la més profunda Sud-amèrica.

Breves amores eternos comença fent un recorregut per aquests amors de poques hores, comptats minuts potser, aquestes relacions fugaces que, inconcluses, aleatòries, romandran en nosaltres amb caràcter indefinit, amb aquesta pregunta oberta del que podria haver estat. En els temps que corren, els seus personatges masculins dissimularan a l'hora de desitjar, pensant en si són políticament correctes o evitant el masclisme, potser perquè els seus personatges femenins tampoc van amb mitges tintes. El desig no és educat, és incorrecte, visceral. Fins i tot quan el verb es converteix en carn, i es consumeix, es despulla de qualsevol aire espiritual. I malgrat això, més enllà del mecanisme del simple acte, Mairal sap descriure el més enllà, el que perdurarà en aquests homes i dones en les seves vides, el que significarà per a ells.

Amor modern, el compromís ha perdut pes, i l'antiga moral el seu ús, i tot sembla resumir-se a l'egoista satisfacció personal. El sexe es torna una mena de via d'escapament de la monotonia conjugal i de la vida mateixa. L'amor ja no és etern, com se somiava abans i es recordava en aquell «fins que la mort els separi».

Autor de les novel·les Una noche con Sabrina Love, premi Clarín (1998) i El año del desierto, Mairal també ha publicat llibres de poesia i contes. Ha estat traduït i editat a França, Itàlia, Espanya, Portugal, Polònia i Alemanya. El 2007 va ser inclòs, pel jurat Bogotá39, entre els millors escriptors joves llatinoamericans.