La primera temporada de Jack Ryan va demostrar que el popular analista de la CIA creat per Tom Clancy encara té molt a dir, i que la seva idiosincràsia encaixa perfectament amb el relat televisiu hereu de Homeland. La segona entrega, que acaba d'estrenar la mateixa plataforma, és més fidel a l'esperit dels llibres i regala un espectacle sense manies dividit en vuit episodis.

Hi ha qui va considerar la primera temporada un exemple de televisió entretinguda i poca cosa més, però el cert és que Jack Ryan era una bona sèrie per la seva solidesa narrativa, una agraïda concisió (vuit capítols de menys d'una hora són, es miri com es miri, un mèrit en aquests temps de dilatació) i un argument sàviament hereu de l'actualitat política. Potser l'únic que se li podia retreure és una certa falta de personalitat pròpia, ja que era hereva de les anteriors adaptacions de Ryan i també un refregit dels recursos estilístics de Homeland i la saga de Jason Bourne. Aquesta sensació es veu esmenada a la segona temporada, que s'endinsa en un estil molt més deutor de l'essència dels llibres sense perdre de vista les lectures més contemporànies. Sí, això comporta una ambivalència ideològica sovint desconcertant i algunes incursions en la inversemblança, però és tan dinàmica i entretinguda que se li acaba perdonant.

Jack Ryan viatja ara a Veneçuela per investigar la possible adquisició d'armes nuclears per part del seu autoritari govern. Però quan sembla apropar-se a la veritat, el protagonista pateix un atemptat en ple centre de Caracas que acaba amb la vida del seu superior i amic, el senador Moreno. Malgrat l'ordre directa de tornar a casa, Ryan decideix quedar-se al país i investigar el cas pel seu compte amb l'ajuda d'una enigmàtica espia alemanya. Aquest és el punt de partida d'una temporada que potser no és rodona, però passa com un sospir gràcies a un ritme narratiu endimoniat, una hàbil configuració dels secundaris (menció especial al to de buddy movie de la relació amb Greer i November) i el carisma de la seva estrella, John Krasinski. A més, les escenes d'acció estan molt ben rodades, i van des de l'autocita (l'atemptat és una clara referència al de Peligro inminente, només que allà tenia lloc a Colòmbia) a l'homenatge a sagues com Misión Impossible (la persecució pels teulats de Londres). El repartiment també compta amb Wendell Pierce, Michael Kelly, Noomi Rapace, Cristina Umaña, Jovan Adepo, Benito Martínez, Michael O'Neill, Frank Whaley, Tom Wlaschiha, Susan Misner i Jordi Mollà, que interpreta el president veneçolà.